Entrades

ETIMOLOGIES PERSES (VI) PARE

La paraula pare en persa és پدر (padar) i en trobarem a balquena, de cognats entre les llengües indoeuropees. Així per exemple, el llatí pater   ha donat el valencià pare, l’occità paire , el castellà i l’italià padre , el sicilià patri , el portugués i l’aragonés pai o el francés père . Per no parlar de tots els derivats com ara pàtria, patriota, patrimoni, patriarcat, paternalisme...Al cap i a la fi el pater era l'element central de la societat romana, fins i tot el principal déu de Roma, Júpiter signifca pare. Dins de les llengües germàniques comptem amb l’anglés father , el neerlandés vader , l’alemany Vater , el suec far , que és el resultat de la contracció de fader i l’ídix פֿאָטער [foter]. Si passem a altres branques com ara les llengües godèiliques, veiem el gaèlic escocés athair i en el grec πατέρας o l’hindi पितृ [pítr] Pel que fa a les llengües eslaves, a partir d’ací trobem un segon bloc de paraules derivades de l’indoeuropeu, ara de átta i que té origen e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA FIRA DEL LLIBRE

  Com cada any per Pasqua, han muntat la fira del llibre a la platja. Dir-ne fira del llibre és molt agosarat, es tracta més aïna d'una exhibició de les llibreries locals que duen al passeig marítim la seua  col·lecció  de best-sellers perquè els turistes tinguen a bé comprar-los i llegir-los. Enguany a més a més, les parades s'han reduït a dos, el panorama literari no  dona  per a més, ni tan sols són llibreries en sentit estricte, són papereries que a més venen llibres, com venen premsa, còmics, revistes, etc. És a dir que voler trobar llibres especialitzats és difícil. Aprofitant  este  tema, una cosa que m'ha cridat l'atenció és que cada volta hi ha més gent de la comarca que escriu i que publica llibres. Però, la tristor és que en la majoria dels casos opten per fer-ho en castellà i trobes barreges com receptaris de cuina local que intercalen tot de valencianades mentre s'expressen en la llengua de Cervantes. Un poc coent, al meu gust. Per una  banda,  es pot e
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

D'UNA ETIMOLOGIA CURIOSA

Imatge
 A la comarca de l'Alt Palància hi ha  un topònim ben curiós perquè conté en ell dos noms d'edificis religiosos diferents: Algímia d'Almonesir. Algímia és una població de vora 250 habitants que pren el seu cognom de la vall d'Almonesir que al seu torn l'agarra del castell homònim i per a no confondre-la amb Algímia d'Alfara, al Camp de Morvedre .                                            Si analitzem ambdós elements per separat, trobem que, en primer lloc, Algímia  ve de l'àrab جمع (jama') que vol dir lloc de reunió i que normalment s'aplica a la mesquita on té lloc l'oració del divendres, que és la principal de l'islam, i on es reuneixen els fidels. L'altra mesquita té el nom de  مسجد [masdjid] i que ve del verb  سجد [sadjada] que vol dir agenollar-se. En valencià aljama ha pres històricament el significat de comunitat de musulmans o de jueus.  Pot ser que en Algímia es trobara la mesquita més important de la vall d'Almonasir i que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

I DE SOBTE

 M'agradaria escriure que tinc ganes que arriben les vacances de Pasqua per a descansar o voldria parlar sobre les impressions d'un viatge al Marroc, de com se'm tiren sempre damunt les avaluacions i que em sentia més optimista sobre el futur. Però esta setmana la meua vida s'ha reduït a anar del treball a l'hospital i de l'hospital ja tard, cap a casa i amb molta faena pendent per a fer i amb el temor que esta nova situació s'allargarà durant molt de temps. També em sent pressionat per molts costats i ja no sent ni la meua pròpia veu, així que em sent esgotat anímicament i física i la perspectiva de tindre temps lliure s'ha esvait. I de sobte, el temps que havia d'arribar, ha arribat.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ETIQUETES

  L'altre dia en una conversa va eixir el comentari següent: és que hui en dia tots tenen  alguna cosa  en referència al nombre de problemes que van eixint als centres educatius i d'ací se'n deriven tres idees: a) Som una societat més delicada o obsessionada en la diagnosi i la patologització. b) Abans hi havia els mateixos problemes d'al·lèrgies o trastorns cognitius, però com que no es coneixien, no preocupaven. c) Els ritmes de producció actuals estan accelerant la seua proliferació degut a un empitjorament de les condicions ambientals. Jo trobe que és una barreja dels tres elements.  Antigament,  no es coneixien molts dels problemes actuals i quan la gent els patia, ho feia en silenci o morien jóvens o d'alguna qüestió desconeguda i fins i tot no arribaven a reproduir-se, amb la qual cosa no arribaven a la següent generació. Al mateix temps la vida actual i l'ús de substàncies ens afecta a la nostra salut i la necessitat d'etiquetar-nos en una societat d
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

ETIMOLOGIES PERSES (V) TAULA

En la llengua persa taula es diu میز [miz] nom que de seguida podem relacionar amb el castellà, l'aragonés i el portugués mesa o el romanés  masă  encara que són un fals cognat. El mot persa prové d'una paraula indoeuropea relacionada amb fer un sacrifici, és a dir que seria una taula sacrificial i el podem trobar amb el mateix significat en l'hindi मेज़ [miz] i en el suahili meza.  Pel que fa al castellà/ portugués/ aragonés/ romanés deriva del llatí mensa  que també tenia el sentit de taula sacrificial, però que en este cas se'n deriva de metior mesura.  I la nostra taula? És un altre derivat llatí, de tabula encara que no hi ha un consens sobre de quina llengua prové. En canvi, és més prolífic perquè apareix en francés table, i d'ací l'anglés table, en l'italià tavola i el sicilià tàvula , en l'occità taula o l'àrab طَاوِلَة [Taawila] un manlleu d'alguna llengua llatina. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL MODEL DE CIUTAT JARDÍ

Imatge
Tots els canvis econòmics i socials, i de retruc, culturals encara que menys explorats, associats a allò que anomenem revolució industrial van transformar el món per a sempre i el feren irreconeixible i d'aleshores ençà, encara lidiem amb els seus efectes com un trauma no resolt. En la segona meitat del segle XIX la població europea començà a créixer, disminuí la mortalitat mentre que la natalitat es mantenia elevada i tota eixa teoria. La mecanització i la revolució liberal expulsaren molta gent del camp i la incipient indústria urbana absorbí la mà d'obra excedentària. Tanmateix, les ciutats no podien acollir eixa població al mateix ritme i començaren a créixer de manera desordenada fora de les muralles i al voltant de fàbriques i vies de tren. Abans hauria dit que les ciutats medievals havien crescut amb eixe caos, però després de  dos  assignatures d'art medieval, he de reconéixer que la ciutat seguia uns patrons més lògics que l'ordenament posterior. S'enderroq
Publica un comentari a l'entrada
Més informació