MALABARISMES

El temps és allò que s'escorre entre les mans sense poder retindre'l encara que en anteriors entrades hom puga llegir-me que el temps és més qüestió de voluntat que de disponibilitat. Bé, el temps sempre ens posa al lloc i tenim dret a canviar de pensaments. El temps no existeix, és una barreja de records i d'anhels. Els records s'escriuen en passat i els anhels, en futur. El present és tan efímer que costa ser descrit abans que no es convertisca en passat. El temps és un recompte d'èxits, fracassos i moments mediocres. També és un talonari de xecs que van signant-se sense tindre fons.

El temps lliure és tot aquell temps que ens queda després de descomptar les obligacions i que ens resistim a utilitzar sense sentir una mena de plaer culpable. Últimament m'atabala no dedicar aquest temps a fer coses útils. Voldria dedicar-me a  seure mirant la mar i mirant com passen les persones i deixar la ment en blanc, per a mi això és el dolce far niente que diuen els italians o hacer el nada que diu una amiga, que no és italiana però té la mateixa autoritat. Va ser primer l'oci o el treball? Bé, si ens fiem de les etimologies, el negoci és l'absència d'oci així que l'oci aniria per davant segons els romans, que eren molt intel·ligents i feien ponts i edificis que han resistit l'inexorable pas del temps. Tanmateix després de preparar classes, estudiar per al B2 d'alemany, la capacitació d'anglés, cursets de reciclatge i les ineludibles obligacions domèstiques, em sent culpable de no fer més coses de profit. Tal vegada aquest sentiment ve del fet que de totes les coses que faig, les faig totes més per obligació que per devoció. M'agradaria tornar a escriure però llig més que escric.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL