LA CENCEA MATEMÀTECA
Estos dies estem mirant en classe la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Vaig estar dos dies afònic i em tocà explicar-la amb mímica, com si jugàrem a les pel·lícules i amb la pissarra, clar. Ara estem mirant la conflictivitat al camp.
A classe en som 17. Els dic:
-Sóc el vostre senyor, les terres que treballeu són meues i m'heu de pagar 50 euros a l'any cadascú.
Molt rep anualment? Si en som 17, primer haurem de multiplicar 50x17, aleshores cada any rep 850 euros. Amb eixos diners em pague les meues despeses domèstiques, viatges, si vull organitzar algun sopar en el meu palau al qual no esteu convidats, per cert. A no ser que vullgueu vindre a rentar plats o cuinar.
-Si heu de pagar-me a mi, vosaltres teniu menys diners per a gastar en menjar. A més a més, segurament tindreu tots una caterva de fills. Esteu infraalimentats i més exposats a les malalties. En este moment apareix la Pesta Negra i el 40% de vosaltres mor. Molts en quedaríeu? Com traeu un percentatge? Multipliqueu 17 x 40 i ho dividiu entre 100. El resultat és 6.8. L'arrodonim a 7 per què no podem desmembrar persones.
-Si n'heu mort 7, quants en quedeu? 10.
-Si eixos 10 em pagueu 50 euros a l'any, rebré 500 euros, per tant molt he deixat de rebre a l'any? 350 euros.
-Aquí tinc dos opcions, o baixe el meu tren de vida i l'ajuste a la realitat o incremente els impostos de manera que els supervivents assumiu la despesa dels morts.
-Com sóc un dèspota, elegiré la segona opció. Molt més m'heu de pagar els supervivents per a què jo continue rebent al voltant de 850 euros? Dividim 850 entre 10 i eixiu a 85 euros.
-Per tant, en molt s'ha incrementat el lloguer de les vostres terres? En 35 euros més.
-Comenceu a estar fins als nassos, veritat? Ara penseu que eixos 85 euros són per la terra però el blat no vols el podeu menjar cru, necessiteu moldre'l i coure'l i per a coure'l, vos cal llenya per a encendre el foc i de tot això jo vaig fent caixa.
-Arriba un moment que ja no podeu més, què feu.
Un diu: em suïcide, però no pot perquè és pecat i aniria a l'infern.
L'altre diu: em negue a pagar. Però aleshores li cauria una multa o una pena molt pitjor.
Un tercer proposa: Me'n vaig a un lloc en què pague menys. I ja van acostant-se a la realitat del moment.
-Un altre proposa: ens podem unir i decidir que no pagarem més si no ens millores les condicions. A poc a poc ens apropem a la realitat dels irmandiños, dels agermanats o de la Jackerie.
-Encara un afig: i a més et matarem. Este s'ha avançat massa en el temps.
-Jo els propose: d'acord, no vos apuge els impostos però m'haureu d'ajudar a conquerir noves terres. Anem pels de la classe del costat. Dependran d'un altre senyor però vorem de desfer-nos d'ell i apoderar-nos dels seus vassalls. Si en són 14, molts en sereu en total ara? 24. Per a què jo puga rebre els meus 850 euros, molt m'haureu de pagar? Dividim 850 entre 24 i eixireu a uns 35 euros...
I així en una classe d'història hem acabat fent matemàtiques. Jo explicant matemàtiques, que sempre he sigut un inútil per a esta ciència.
A classe en som 17. Els dic:
-Sóc el vostre senyor, les terres que treballeu són meues i m'heu de pagar 50 euros a l'any cadascú.
Molt rep anualment? Si en som 17, primer haurem de multiplicar 50x17, aleshores cada any rep 850 euros. Amb eixos diners em pague les meues despeses domèstiques, viatges, si vull organitzar algun sopar en el meu palau al qual no esteu convidats, per cert. A no ser que vullgueu vindre a rentar plats o cuinar.
-Si heu de pagar-me a mi, vosaltres teniu menys diners per a gastar en menjar. A més a més, segurament tindreu tots una caterva de fills. Esteu infraalimentats i més exposats a les malalties. En este moment apareix la Pesta Negra i el 40% de vosaltres mor. Molts en quedaríeu? Com traeu un percentatge? Multipliqueu 17 x 40 i ho dividiu entre 100. El resultat és 6.8. L'arrodonim a 7 per què no podem desmembrar persones.
-Si n'heu mort 7, quants en quedeu? 10.
-Si eixos 10 em pagueu 50 euros a l'any, rebré 500 euros, per tant molt he deixat de rebre a l'any? 350 euros.
-Aquí tinc dos opcions, o baixe el meu tren de vida i l'ajuste a la realitat o incremente els impostos de manera que els supervivents assumiu la despesa dels morts.
-Com sóc un dèspota, elegiré la segona opció. Molt més m'heu de pagar els supervivents per a què jo continue rebent al voltant de 850 euros? Dividim 850 entre 10 i eixiu a 85 euros.
-Per tant, en molt s'ha incrementat el lloguer de les vostres terres? En 35 euros més.
-Comenceu a estar fins als nassos, veritat? Ara penseu que eixos 85 euros són per la terra però el blat no vols el podeu menjar cru, necessiteu moldre'l i coure'l i per a coure'l, vos cal llenya per a encendre el foc i de tot això jo vaig fent caixa.
-Arriba un moment que ja no podeu més, què feu.
Un diu: em suïcide, però no pot perquè és pecat i aniria a l'infern.
L'altre diu: em negue a pagar. Però aleshores li cauria una multa o una pena molt pitjor.
Un tercer proposa: Me'n vaig a un lloc en què pague menys. I ja van acostant-se a la realitat del moment.
-Un altre proposa: ens podem unir i decidir que no pagarem més si no ens millores les condicions. A poc a poc ens apropem a la realitat dels irmandiños, dels agermanats o de la Jackerie.
-Encara un afig: i a més et matarem. Este s'ha avançat massa en el temps.
-Jo els propose: d'acord, no vos apuge els impostos però m'haureu d'ajudar a conquerir noves terres. Anem pels de la classe del costat. Dependran d'un altre senyor però vorem de desfer-nos d'ell i apoderar-nos dels seus vassalls. Si en són 14, molts en sereu en total ara? 24. Per a què jo puga rebre els meus 850 euros, molt m'haureu de pagar? Dividim 850 entre 24 i eixireu a uns 35 euros...
I així en una classe d'història hem acabat fent matemàtiques. Jo explicant matemàtiques, que sempre he sigut un inútil per a esta ciència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada