DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

En aquesta entrada els mots tenen com a element comú que són colors. أبيض  /  بيضاء Abyad  vol dir blanc. Al Nahr al Abyad és un dels noms que tenia el riu Segura abans de la conquesta. El femení és  بيضاء  ( bayda' ) i el trobem per exemple en Albaida (la Blanca) pel color de la seua terra o per ser terra de secà. També el nom del riu que travessa Albaida i que dóna nom a la comarca, encara que segurament és el riu el que dóna el nom al poble i no al revés. En Menorca hi ha una alqueria anomenada S'Albaida. Albaida del Aljarafe és a Sevilla i en Màlaga Canillas de Albaida. Las Albaidas es troba en Albacete i ben a prop, Albaidel que es forma amb el nom àrab més un diminutiu llatí. El riu Túria és conegut en la seua part inicial com a Guadalaviar, que ve a dir riu blanc (però també hi ha la hipòtesi que signifique wadi al-abiar o riu dels pous). A fora de la península podem veure el barri de Dar el Beida en Alger, conegut en època colonial com la Maison Blanche. Un mun

La setmana passada la meua rutina consistia a què venia un senyor i em deia: -Explica'm això   del penyal. -Jo: El parc natural està obert tot el dia i l'entrada és gratuïta. -Senyor: Però a quina obrin? -Jo: Està obert tot el dia. -Senyor: Ah, d'acord. I a quina hora el tanquen? -Jo: No el tanquen perquè està obert tot el dia. -Senyor: Però si vaig a les 7 del matí, estarà obert? -Jo: Sí, perquè no el tanquen. -Senyor: Ah, però fulanet m'ha dit que està tancat i no deixen pujar. [Jo em visualitze pegant-me cabotades contra el taulell] Ara la meua rutina consisteix a què entre en classe, explique la lliçó del dia, mane un exercici, el mig faig perquè tinguen un exemple i els mane acabar-lo. Perquè no es distraguen, els done 10 minuts de marge. [...] -Comencem tema nou? -Ho podem fer al llibre? -Jo no duc la llibreta, ho puc fer en un full? -Escrivim l'enunciat? -Puc escriure en roig? -Fiquem el títol primer? -Jo no sé què cal fer. -La pregunta

És la història una cadena evolutiva d'esdeveniments que ens han dut a un punt de no retorn, una sort de Xambala on la història es deté i ja no tenim dret a continuar fer-la rodar? L'estat actual de les coses s'ha de mantindre per secula seculorum fins que desaparega l'ésser humà,  i amb ell la història? Sentirem molt en els mitjans que el temps de les revolucions i de les nacions ja ha passat, que tot acabà en la Transició i que ara és el moment de les trivialitats però pretendre que la història deixe d'avançar és com intentar aturar un ferrocarril en marxa amb les mans.

غَرْب Garb vol dir oest i prové del verb غَرَبَ garaba, posar-se o anar-se'n. Llavors el vent que prové de l'oest és el garbí. Algarbia és una alqueria que apareix en documents medievals en terme de Sumacàrcer. Així mateix Xilvella de Lalgarbia era el nom amb què apareixia Xirivella a les fonts medievals. Segurament del vent garbí provenen altres noms com la Garbina d'Onil, el Garbí d'Estivella i d'Albalat dels Tarongers i el Garbinet d'Alacant. Algarb era el nom d'una de les quatre quadrelles amb què es dividia l'illa d'Eivissa, justament la situada a la banda occidental. A Màlaga trobem l'Algarbia i Los Algarbes a Córdova i a Tarifa i també a Portugal, l'Algarve, que curiosament és la regió més meridional de Portugal però el nom prové de la seua posició dins d'Al-Andalus. En una entrada anterior ja vam veure que el prefixe ma- s'empra per a formar participis i adjectius i  sovint per a designar llocs on es desenvolupa un