dimarts, 15 d’agost de 2017

APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (VI)

Els topònims de hui tenen en comú que són construccions defensives. 

قصر
Qasar significa castell. És un mot pres del llatí castrum, de manera que és cognat del mot castell.
Apliquem el nom d'alcàsser a un palau fortificat situat als afores d'una població important i on habitava bé el rei, bé el governador del lloc. És un concepte provinent del Nord d'Àfrica i per tant el trobem als països del Magreb i la península Ibèrica i també a Sicília. L'alcàsser de València hui ja no existeix, es trobava al voltant de la plaça de l'Almoina. A la península els exemples millor conservats són els de Sevilla i Còrdova mentre que el nom acabà passant també a la cultura cristiana i per això trobem també alcàssers a Toledo i Segovia. 

 En la toponímia trobem un bon grapat d'alcàssers com Alcázar de San Juan a Ciudad Real o Alcácer do Sal al baix Alentejo. A casa nostra el més destacat és el municipi de l'Horta Alcàsser. També tenim una partida del Poble Nou de Benitatxell, fitant amb Teulada, anomenada Alcassar (Ascassar en la pronúncia local) i que l'horteritat urbanitzadora ha transformat en El Alcázar. Fora de la península trobem l'alcàsser o Cassaro (sense l'article) de Palerm, Kasr al-Kabir o Alcàsser Quibir al Marroc, Ksar al Boukhari en Algèria, Ksar Hellal a Tunísia, etc.

No està clara l'etimologia d'Albocàsser però pot ser, hi estiga relacionada. El diminutiu de qasar és qusayr, d'on tenim Alcosser, sengles municipis de la Plana i del Comtat. 


قصبة,
Qasaba  és la part fortificada dins d'una ciutat coneguda també com a ciutadella o acròpolis. Del diminutiu qossaib tenim l'Alcossaiba a Borriana i Alcossebre a Alcalà de Xivert. També tenim el mot casba referit al nucli històric de les ciutats del nord d'Àfrica.


قلعة 
Qal'a
Vol dir castell i és un mot que prové del persa. A la toponímia en tenim un bon grapat: Alcalà de Xivert al Baix Maestrat, Alcalà de la Jovada (que forma part de la Vall d'Alcalà i que dóna nom a un riu) a la Marina, el Barranc d'Alcalà entre Estivella i Serra al Camp de Morvedre, sengles partides Alcalà al Castell de Guadalest i a Olocau.

Pel que fa al riu d'Alcalà hi ha un fet curiós. El riu naix a pocs quilòmetres del riu de Castells. Ambdós tenen el mateix nom però en llengües diferents, mentre que el riu d'Alcalà desemboca a Dénia amb el nom de riu Girona (i pel camí també se'l coneix com a riu Bolata), el riu de Castells desemboca a Xàbia amb el nom de Gorgos (i pel camí rep el nom de riu Xaló). A la Marina tenim rius curts però de molts noms.

Després d'aquest excurs, per la península abunden els Alcalà: Alcalà de Fenars i Alcalà de Xúquer a Castella, Alcalà d'Ebro i de la Selva a Aragó, Alcalá de Guadaíra i de los Gazules a Andalusia. Altres semblants són Calataiud (o Qal'at al-Ayyud), Calatrava (Qal'at Rabah), Calamocha (Qal'at Musa) o La Calahorra que tanmateix i malgrat l'homografia, el municipi de la Rioja Calahorra no ve en aquest cas de l'àrab el mateix origen. En Sicília també en trobem però el Qal'at s'ha convertit en Qalt'a: Caltanissetta, Caltabellotta, Caltagirone...

El diminutiu de Qala és Qulay'a i llavors tenim Vilanova d'Alcolea a la Plana i la Pobla d'Alcolea a Morella. En Alcolea de Còrdova tingué lloc el 1868 la victòria dels contraris a Isabel II contra els seus partidaris. Alcoleya de Zinca a Osca o Alcolea de Calatrava a Castella són d'altres exemples.

Finalment hi ha un fenomen curiós de l'àrab, l'existència del gènere dual. És a dir, en àrab els mots poden ser singular, plural o dual quan són dues coses que formen una parella. El dual de qal'a és qal'atayn d'on tenim el nom de la comarca de l'Alcalatén.


برج
Burkh significa torre i no està clar l'orígen d'aquest mot que no és àrab. Podria vindre del persa burga, del grec pirgos o del germànic burgz amb el significat sempre de torre o fortalesa. Com que l'antecedent de les tres llengües és el protoindoeuropeu berg, sens dubte aquest és l'orígen, amb el sentit de lloc elevat i per extensió, ben protegit (en alemany per exemple hi ha el duet Burg (castell) i Berg (muntanya). I afirmen els lingüistes, el mot berg evolucionà a fortis en les llengües itàliques de manera que el nostre fort o fortalesa en seria cognat. 

Tornant a l'àrab, en la toponímia deixà Burjassot o Borj as-sad, la torre de l'assut. En Sueca, el Borx i en Alzira, Alboix. En Catalunya va donar nom a un tipus d'edifici de pedra seca, la borja i dos topònims Borges Blanques i Borges del Camp. En Aragó tenim el poble de Borja d'on prové el nom homònim del llinatge papal.

El diminutiu de burkh és burakhi d'on tenim Alboraig a la Foia de Bunyol. 


رباط 
Un ribat pot ser un hospici o hospital per atendre viatgers i acabà per designar un edifici característic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica, el ribat, una mena d'institució monàstica que al mateix temps s'encarregava de la vigilància del territori especialment en la frontera (incloent-hi la frontera marina). Així abunden les ràbites o ràpites com a Guardamar de Segura (on s'ha trobat l'únic ribat conservat de la península), Benissa, Cullera, Xérica o Algímia d'Almonacid. A Pilar de la Foradada tenim el Rebate i entre l'Alqueria de la Comtessa, Rafelcofer i la Font d'En Carròs a la Safor hi ha el Rabat. 
En Catalunya és ben conegut Sant Carles de la Ràpita, el Monestir de la Rábita de Huelva on s'hostatjà Cristòfol Colom, la Rábita de Granada o Arrabida en l'Alentejo. Rabat és la capital del Marroc i també un municipi de Malta. Com a curiositat el ribat més important que se'n conserva es troba a la ciutat de Tunísia anomenada Monastir, un intercanvi lingüístic de direcció contrària.

Derivat de ribat és el mot morabit, un ermità i també una ermita. Els morabits eren santons i en morir les seues ermites esdevenien centres de pelegrinatge. A Marxuquera conservem el Moràbit tot i que del segle XVII. A Finestrat i a Teulada hi ha sengles partides anomenades Moràbit i al Poble Nou de Benitatxell tenim el Roabit, encara que no està clar el seu significat. Uns monjos-cavallers molt coneguts foren els almoràvits (els ermitans) que acabaren per aconseguir el poder i contruir un imperi que abraçava el Magreb i la península Ibèrica amb capital a Marràqueix. De la paraula almoràvit tenim el morabatí, un impost d'època foral que s'aplicava a les monedes. En el regne de Castella donaren nom a una moneda, el maravedí.  

dimarts, 8 d’agost de 2017

DIARI D'UN DIARI

Fa anys vaig començar a escriure un diari, era l'últim any de carrera i clar, hi havia moltes coses a contar. També va ser un any dur per altres motius. Hi vaig escriure intermitentment durant tres anys i mig i després el vaig abandonar en un calaix. Ara l'he retrobat i el que llig em fa sentir un poc de vergonya i un poc, d'haver perdut el temps en aquells anys. També és cert que la vida és com un camí, cap avant cobert per la boira densa del futur i cap enrere com una senda lògica. No sé si conservar-lo o cremar-lo en sacrifici a alguna divinitat. Però per altra banda he recordat coses que ja havia oblidat, com que quasi em donen una beca per a anar a Suïssa o que vaig sopar en un restaurant grec de València.

dimarts, 1 d’agost de 2017

EL PAÍS VALENCIÀ EN EL LLIBRE DE NAVEGACIÓ DE PIRI REIS

Fa uns anys, escarbant entre mapes antics de la web, vaig trobar el Kitab al Bahriye, un llibre de navegació atribuït al geógraf turc Piri Reis. Fou creat a principis del segle XVI per al soldà Solimà el Magnífic com a regal de coronació.  En el llibre s'hi representen les costes de la Mediterrània així com de la Mar Negra, tot i que no representa molt fidedignament la realitat com veureu. En aquell temps a penes podia identificar res del mapa però gràcies a investigar sobre els benis i la toponímia d'origen àrab, he guanyat agilitat en llegir l'escriptura aràbiga per això vaig decidir mamprendre el mapa i aquí deixe algunes imatges referents a la costa del País Valencià. Les imatges que he tret corresponen a una versió ampliada de finals del segle XVII i principis del segle XVIII i provenen de la web del Walters Art Museum, una institució nord-americana: http://art.thewalters.org/detail/19195/book-on-navigation/.
Gràcies a @neusnius que m'ha ajudat a resoldre alguns trenca-closques.


En el primer mapa es mostra la costa entre Múrcia i la ciutat de València amb el sistema Ibèric.


En el descriptor del mapa es pot llegir: 
SUAHL MAMLAKA(T) ANDULUSE  TABEH ISPANIA
La costa del regne d'Andalus pertanyent a Hispània.
(Preferisc emprar el terme romà per no dur a confusions amb l'estat actual)


NHR WARDMAR / NHRWA
En la costa del Baix Segura veiem en la part superior el riu de Guardamar (Nehir Wardamar).  La part inferior és un misteri, ja que apareix un riu no identificat (Nehir Wa) que desemboca prop de tres illots que no existeixen. Podria tractar-se de la Mar Menor però aquesta apareix un poc més avall.  No apareixen en altres mapes de l'època. 


                                                      QL'E  ALAQANT / JZIRA ?

El castell (ql'e) d'Alacant amb el seu port i una illa propera que és Tabarca. Mentre que la ciutat es llig bé, l'illa du més dificultats. La primera part diu jzira (illa) però la segona no l'identifique. Podria ser Ghalka (i llavors, illa pròxima) o també Khalka, Falqa, Salqa, Dalqa, Talqa i altres combinacions. Pel que es veu en el mapa, l'autor es limità a transcriure els noms locals per tant hauria de ser algun dels noms de l'illa: Illa de Santa Pola, Illa Plana o Illa de Sant Pau. El nom de Tabarca és del segle XVIII per tant queda descartat. Vaig buscar el nom de l'illa en àrab, no fóra cas que fóra la resposta, però en àrab actual s'anomena Ablanasa (أبلناصة), nom que recorda al nom clàssic Planèsia.




MURAIRA / QALE QAZIM / QALVIM   / PNDURM / JIUZA / ARG/FANTIE

Aquí trobem la Marina. De nord a sud veiem Moraira (Muraira), un nom no identificat, el cap d'Albir (Qav dlbir) Benidorm (Pndurm), la Vila Joiosa (Jiuza) i un altre nom no identificat. El primer nom no identificat, per la seua posició, hauria de ser el castell de Calp, ja que és un castell entre Moraira i Benidorm tanmateix el nom no l'identifique, hi diu q'le més un nom que podria ser tazim. 

L'altre nom no identificat es situa entre La Vila Joiosa i Alacant i hi llig arhantie. 



QAV DLBR

Li he fet la volta a la part del cap perquè es puga llegir. El Cap d'Albir amb l'illot de Benidorm un poc desplaçat. Curiós que cap aparega com a Cav i no traduït a l'àrab o turc.


QAV MARTIN / QL'E DNIA

El marquesat de Dénia amb el castell de Dénia (Ql'e Dnie) i una representació del seu port que podria assenyalar les seues característiques: un port natural que dibuixa per sota l'aigua corredors que cal conéixer per a no encallar les naus. Al costat trobem el Cap Martí (Qav Martin). Aquest és el nom que apareix fins a gairebé el segle XVIII quan és substituït pel de Cap de la Nau. Hui en dia la forma Cap Martí assenyala un sol cap, que també rep el nom de Prim, mentre que antigament designava tot el sistema de caps de Xàbia: el Cap Prim, el Cap Negre i el Cap de la Nau. El nom de Cap Martí és un misteri, pareix que no té res a veure amb el nom propi i per això la traducció Cabo de San Martín és errònia. Pense que podria ser una derivació de Cap Matí per allò del trenc d'alba.


JZIRA MADKURA SU AIIPNLR BRNHRA (MIN BIR CHAHRADAR)/ QULARA KULF/ ALBUQAR

Aquí veiem tota la costa central del Regne de València. Trobem el riu Xúquer i l'Albufera. En la part superior observem la ciutat d'Alzira. En el text posa Jzira madkura i un text que no he desxifrat. Jzira és l'illa o Alzira i madkura significa "esmentat, mencionat" per tant la part final hauria de ser el nom de qui menciona o on es menciona. A baix hi ha la badia de Cullera (Kulara Kulf). Al costat de l'Albufera vegem escrit Albuqar. No hi ha cap població que reba aquest nom però en el mateix mapa, més al sud, trobem el mateix nom a la vora de la Mar Menor.


QALE ULNSA

Finalment arribem a la ciutat de València (Ql'e Ulnsa) amb el riu Túria.



Passem ara a l'altre mapa que representa la costa des de Benidorm fins al Cap de Creus.

                                            ULAYAT KADALAN TABEH A/ISPANIA
La wilaya (territori administratiu) de Catalunya (Kadalan) que pertany a Hispània.



BNDURMI / MURAIRA / QVMARTIN / DNIA /JZIRA MZKUR SUAKPNDAR BRSHHAR / /QULAR / QALE ULNSA/ BURANA /
Trobem de nou: Benidorm (aquí escrit amb B i no amb P com al mapa anterior), Moraira, el Cap Martí, Dénia, Alzira amb els seus missatges críptics, Cullera i València. Apareix també el riu Millars amb Borriana (Burana).

BSHKUL(R)A  / JALQATAM / QAV TURTUZA
Finalment trobem la costa de Castelló. El tómbol de Peníscola (Bnshkla), les illes Columbretes, que no he identificat que hi posa i el cap de Tortosa (Qav Turtuza) amb el delta en la desembocadura de l'Ebre, ambdós ja en Catalunya. Sobre les Columbretes, el nom més freqüent que apareix als mapes és el de Mons Colobrer però no hi llig això.

Espere fer-me algun dia amb alguna de les versions transcrites (que les hi ha) i resoldre els misteris pendents.