Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2017

APRENDRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (V)

L'element comú que tenen els topònims de hui és que estan relacionats amb vies de comunicació: camins, carreteres... منصف   (Mansaf)  L'última vegada vaig parlar del verb   nasal , que volia dir "descendir del cavall" i que per derivació havia acabat per designar hostatjar-se. Aquest mot hi està relacionat i vol dir més o menys "a la meitat del camí". Just a meitat camí entre les medines de Balansiya i Al-Yazirat o València i Alzira, hi ha la població d'Almaçaf que amb el temps es pluralitzà com a Almussafes. La caseria de Masserof en Xaló també podria provindre'n, ja que es troba en el camí que puja a la serra de Bèrnia. En Castella-la Manxa trobem Almansa que significa això mateix i recordem que la població es troba en una de les vies que comunicaven la Mediterrània amb l'interior de la península.  بلاط Un balat és una manisa o llosa i per extensió, un camí empedrat. El camí empedrat o al-Balat dóna nom a molts pobles o llocs val

POSTALS ESTIUENQUES

Diumenge, la platja ressacosa i endormiscada. Ella arriba amb la mirada perduda, desorientada, amb esforç manté les parpelles obertes, els ulls clucs. Li fan mal els peus, diu, no troba el seu apartament. No sap on està, s'acomiada, tens un bonic somriure, s'allunya pel passeig fent tombs. Ensopega amb Soca, el venedor de cupons, parla i parla i parla, i decideix comprar-li. Li cau la bossa de mà a terra i sobre les lloses escampades, caixes de medicaments. Es perd darrere d'un carreró. Reapareix amb els cabells mullats, els ulls desperts i un nou pareo, du el barret a la mà i es venta sense parar. No sap què fer, què busca o de qui fuig, escapa del sol i s'amaga a l'aixopluc de la minsa ombra que ofereix la caseta, no m'agrada el sol, no sé ni per a què vinc a la platja. Al mig del passeig la troba un home, on estaves? Estàvem buscant-te.  No contesta, parla coses sense sentit, li cau tot a terra, l'home intenta fer-li un bes, una vegada, dues vegades, a

SOBRE RELATS I HISTÒRIA

Tot relat està format per dos vessants, un és el que l'autor evidencia amb les seues paraules i l'altre, el que amaga a sota. L'autor pot ser-ne més o menys conscient, d'aquesta situació però en allò que escriu sempre deixa la seua ideologia com una marca indeleble. És una de les coses que aprens de la història, que aquesta com a relat no és neutra. Per això cal conéixer molt bé qui hi ha darrere d'aquest relat i quines intencions du, altrament pot ser un cavall de Troia farcit de guerrers bel·licosos que ens envaïsquen. En la sèrie de la 1 El  Ministerio  del  Tiempo  el relat de fons de tota la narració és que la nostra història, la història actual, la  historia  que nos  dimos   todos  en la  Transición© , és la millor que podríem tindre. "La  historia   es  la que es" diu un dels seus personatges quan un altre li comenta que per què no canvien el passat. Que les coses podrien ser diferents és clar i fins i tot millors però Espanya és així amb els seus

APRENDRRE ÀRAB SENSE EIXIR DE CASA (IV)

Imatge
Les paraules de hui tenen en comú que són participis passius, amb la característica de què indiquen també llocs. L'àrab té dos participis, el participi passiu es forma en afegir el prefixe ma- al verb. عصر asar - esclafar i d'aquí  معصرة (masar) esclafat i també, premsa per a fruits, relacionat amb la premsa d'oli màssera, amb l'article Almàssera. És un municipi de l'Horta Nord. També és un mot d'ús comú, a Mallorca per exemple en diuen tafona, mot que també prové de l'àrab طاحونة (tahuna) . També se'n pot dir trull i en castellà també existeix eixe triplet almazara/tahona/trujal. Almàssera ضرب  darab - colpejar i d'aquí madarab ( مضربة)  o lloc on es colpeja una cosa, amb l'article Almadrava, és un art de la pesca de la tonyina que consisteix a col·locar xarxes pels llocs de pas i colpejar-les. Com que la tonyina era un peix molt valuós, les almadraves solien ser propietat dels senyors i cobraven pel seu ús, és un nom que a

EL MARINER II

Fa un any vaig publicar aquesta entrada   en què em preguntava sobre la relació d'una cançó tradicional valenciana, A la voreta de la mar amb un conte dels germans Grimm El fidel Joan. Com o millor dit per què una cançó oral, documentada almenys des del segle XVII, acaba inserida dins d'un conte alemany del segle XIX? El dubte no podia quedar així, he continuat investigant i aquí, algunes de les coses que he trobat. Primer que tot, el fet que siga una cançó tradicional no significa que siga exclusiva, ja que també la trobem a molts altres indrets com Suècia, Escòcia, el País Basc i fins i tot a Sud-amèrica. Per exemple en basc s'anomena Nesko Ontziratua (la Xiqueta raptada ) i en llocs com Andalusia, Cuba, Argentina o Uruguay es coneix com el Marinero Raptor mentre que en Itàlia rep el nom de Il Marinaio   o Il Marinaro . El filòleg Menéndez Pidal va arreplegar la versió en castellà i digué que moltes cançons tradicionals arriben des de França a través de Catalunya. Pe