TANTALITZAT

Passat el primer trimestre de l'any és moment de revisar la llista de propòsits anuals. L'únic que tenia jo enguany era escriure més i mireu, han passat gairebé quaranta dies des de l'última entrada, ja puc passar a 2018. Cert és que en determinats moments he oblidat l'existència d'aquest diari interactiu  i també en part l'última entrada em va deixar extenuat i en part perquè la meua vida és tan interessant com un quilo de creïlles. No es pot negar que aquest blog ha viscut la seua època daurada vivint fora i com eixa etapa ja està tancada eixos dies no tornaran. És com si aquella època d'esplendor fora l'imperi romà i aquesta decadent, l'imperi bizantí. Però ei, l'imperi bizantí va durar el doble en el temps així que poseu-vos còmodes.

Per a explicar el títol he de contar una historieta de la mitologia grega així que esperaré mentre recolliu les vostres coses i fugiu...

...bé, per als supervivents, Tàntal era rei dels frigis i fill de Zeus i per això freqüentava els sopars dels déus de l'Olimp. Però va ocórrer que no era gens discret i contava a tot aquell que volguera escoltar-lo, les coses de què els déus parlaven. A més resulta que sempre baixava de l'Olimp amb les butxaques carregades de nèctar i ambrosia del rebost olímpic. No era Tàntal llavors, una persona estimada en els dominis celestials però clar per molt Zeus que fóra Zeus i anés fent fills a tiri bandiri, havia de respectar el règim de visites i tocava aguantar un convidat tan peculiar.

Conten també que en una altra ocasió els déus havien eixit a fer bolos per Frígia i van decidir hostatjar-se en Ca Tàntal. Bé fóra perquè els déus menjaven més que una revolta de riu i els rebosts ja tremolaven de buits com estaven o perquè volia impressionar els seus convidats, Tàntal va decidir matar el seu fill Pèlops i clavar-lo dins de l'olla del sopar. Arribats a aquest punt ja tinc la sensació de repetir-me i és que part d'aquest mite ja l'he contat abans: clica ací. Al final es va descobrir el crim i Zeus va traure el xiquet viu, van haver de reconstruir-li una espatlla amb ivori perquè la seua se l'havia menjada Demèter, qui tenia el cap en la seua filla Persèfone raptada per Hares. Un crim d'eixa magnitud mereixia una pena exemplar però Posidó s'enamorà de Pèlops, se l'endugué al seu palau submarí i tots contents.

Finalment Tàntal acabà veient-se involucrat en el segrest d'un dels gossos de Zeus i ara sí que sí, el senyor de l'Olimp el va matar i el va enviar de cap al Tàrtar, on fou sotmés a diverses tortures. Fou condemnat a passar l'eternitat lligat dins d'un llac amb aigua que li arribava fins a la barbeta i sobre ell penjaven les branques d'un arbre carregades de fruits. Cada vegada que Tàntal intentava beure, l'aigua es retirava i quan intentava agarrar un fruit per a menjar, les branques s'elevaven, així el condemnaren a perpetuïtat a patir gana i set. I per allà deu continuar encara.

Tot això és per a dir que els anglesos, que tenen paraules per a tot, van inventar el verb tantalize. Tantalitzar consisteix a turmentar algú amb la visió de quelcom desitjat però fora d'abast o també, burlar-se despertant unes expectatives que són repetidament defraudades. Així m'he vist jo els darrers mesos, cada setmana tantalitzat, a les portes d'aconseguir una adjudicació que em tragués del pou de l'atur  però quedant-me cada setmana com la nóvia de Pinet, amb la cara llavà i el monyo fet, aka despagat. Jejeje, haber estudiao. Clar, cada setmana es reincorporen aquells companys que han acabat la seua substitució i van per davant per tindre experiència. I és molt frustrant tot això perquè al cap i a la fi la posició que ocupes en la bossa la determina com puntua el tribunal i l'atzar i no hi ha res que pugues fer durant l'any per a millorar-la  i et quedes amb la sensació de ser un simple número.

Però jo no pense passar-me l'eternitat esperant i darrers esdeveniments en les últimes setmanes m'han permés aconseguir per fi un treball, temporal, això sí però a diferència de Tàntal jo podré fugir del Tàrtar, més que siga uns mesos.

Comentaris

  1. No m'agrada que estigues tantalitzat, però m'alegre que per fi pugues eixir del pou, ni que siga uns mesos. Voràs com et va bé. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Fantàstic entrada, com sempre. I enhorabona pel treball!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL