P DE PANSA

El turisme i la pansa, què poden en tindre en comú? En principi, res.  És com voler comparar una pedra i una flor però si ens hi fixem més detingudament, hi observarem que comparteixen molts trets comuns. Per exemple el procés d''elaboració de la pansa inclou el dessecat del raïm al sol mentre que el nostre turisme consisteix en persones que vénen i es tomben i es fan assecar al sol. Bromes a part, ambdues activitats econòmiques han tingut una gran importància en el desenvolupament econòmic de Xàbia dels darrers dos segles i per a bé o per a mal, la seua empremta serà difícil d’esborrar.

Ja en la Baixa Edat Mitjana hi havia un comerç de la pansa entre la Marina i els mercats europeus, alemanys, anglesos, flamencs, però és entre el segle XVIII i el segle XIX que es produeix un progressiu augment. Aquest creixement anava lligat als canvis que s'havien operat en el Regne Unit, l'increment demogràfic i del poder adquisitiu de la revolució industrial repercutiren en una major demanda de béns sumptuaris. Una vegada que en Europa ha passat l'huracà Napoleó i els conflictes bèl·lics s'apaivaguen, trobarem una pujada dels temporada rere temporada. Paral·lelament i a partir dels anys 1820-1830 l'abolició del règim senyorial va permetre l'aprofitament més gran de la terra i l'eliminació de les rendes. Tot i que es buscava una distribució de la propietat de la terra, la realitat fou que les terres acabaren concentrant-se en unes poques mans i el gros de la població sols hi podia participar com a mà d'obra assalariada.

Com que el comerç de la pansa resultava tan rendible, cada vegada més es dedicava terra al seu conreu. I quin efecte pervers va tindre dedicar tantes extensions de terra al conreu de la vinya? Que llavors fou necessari importar molts productes de primera necessitat dels quals abans en sobraven, com el cereal. Els avanços de la navegació a vapor permeteren abaratir la importació de cereal des de la Mar Negra però vet aquí que el govern liberal aplicava forts aranzels per protegir el cereal castellà i un producte de primera necessitat s’encaria. Si ho sumem al fet que el conreu era una ocupació estacional, tindrem que molts havien de marxar a buscar-se un futur fora, sobretot a l’Algèria colonial i també a les Amèriques.

Durant gran part del segle XIX la pansa de Xàbia i de la Marina tingué com a principal competidor l'Axarquia i altres comarques malaguenyes que jugava amb l'avantatge de la proximitat amb Gibraltar, el principal centre britànic a la Mediterrània. Però cap als anys 1870 hi arribà la fil·loxera, una malaltia que afectava les vinyes i les matava. Així que la Marina se'n beneficià de la caiguda de la producció malaguenya i l'exportació s'incrementà.

Cap als anys 90 es produeix una desacceleració de les exportacions per la irrupció de la pansa californiana. El conreu de la pansa ja existia en l'Amèrica espanyola però fou després de la Guerra de Secessió que els EEUU començaren a exportar-la a Europa, oferint un producte molt més competitiu. Les dificultats es multiplicaven i a principis del segle XX arribà la fil·loxera a la comarca i no serà fins als anys de la Primera Guerra Mundial en què es plantegen nous conreus en una situació en què la neutralitat espanyola la va deixar en una bona situació per a proveir d’aliments els estats bel·ligerants. En les terres de secà es substituí la vinya per l’ametler i en les de regadiu, per la taronja. Aquells que continuaren en la pansa optaren per la reducció de salaris com a manera de competir en el mercat internacional, obviant amb intenció o sense, que el preu final de la pansa no venia condicionat pels salaris sinó per les despeses de transport i pels aranzels.

El segle XX foren anys de tensió a Xàbia: la reconversió econòmica que no acabava de fer el pas, la crisi de la pansa, la baixada dels salaris. la conflictivitat social, l'emigració. Arribà a haver-hi un vapor que cobria la línia Xàbia-Alger una vegada a la setmana per la quantitat de gent que havia de marxar a la colònia francesa a treballar en les vinyes, en el ferrocarril o en el que fóra.  Per acabar-ho d'adobar, durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera es creà la Cámara Pasera Oficial de Levante que centralitzava el comerç de la pansa a Dénia. El seu port era l'únic des del qual podia exportar-se la pansa. Les pressions des d'Alacant o València conduïren a què acabada la dictadura, l'organització es dissolguera i es liberalitzés de nou l’exportació. Tanmateix arribats els anys 30 el conreu ja vivia sobretot del consum nacional. 

Per què la pansa no fou capaç d’esperonar una revolució industrial com l’anglesa? No és una hipotesi massa descabellada, la revolució anglesa va sorgir del creixement del sector agrícola al segle XVIII. És clar que no fou l’únic factor, que també tenia un gran mercat captiu i abundats fonts d’energia però a la Marina i en concret a Xàbia únicament trobem una primitiva indústria domèstica i de manera quasi anecdòtica que no arribà a desenvolupar-se, tal vegada per la guerra que ho capgirà tot.

A la comarca en general va haver-hi un intent de reconversió econòmica en dues direccions, una cap a l'agrícola que fou la que acabà triomfant i una altra cap a la indústria. A Dénia per exemple, l'excés de fusta per a l'envasat que havia deixat la pansa es reaprofità per a fer fusteria i també joguets. A Pedreguer trobem una indústria del moble i a Gata de la llata. I a Xàbia? Segons Teresa Ballester, en temps de la Segona República hi havia dues fàbriques d'oli, dos de taüts, una de carros, una de joguets, una de gasoses i una de capells. Però que el mot fàbrica no ens enganye, eren xicotets negocis familiars, de grandària modesta.

On marxaren tots els beneficis de la pansa? Personalment crec que entre els béns sumptuaris de la burgesia local i els comerciants anglesos i francesos que foren els grans beneficiats. No en va el conreu de la pansa s’assembla molt als conreus comercials que podem veure en països subdesenvolupats, conreus com el cacau o el café que tants beneficis donen però els beneficis dels quals ni ensumen els que els treballen.

Un altre dia tractarem del turisme i de les seues similituds amb la pansa.