DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

La primera vegada que vaig sentir parlar sobre Rafael Chirbes no era molt conegut, car al País Valencià i en l'àmbit de la cultura, hi ha dos únics pols i si no hi gires al voltant de cap, no existeixes. Pense que els anys de la "transició modèlica" ™  crearen la situació següent : si escrius en valencià, eres d'esquerres, si escrius en castellà, eres de dretes. I què passa si escrius en castellà però eres d'esquerres? Eres invisible. Però no ho tens molt millor si eres de dretes però parles valencià, llavors eres del Bloc. Si escrius en castellà i eres de dretes, pots acabar sent un Blasco Ibáñez, poc reivindicat pel valencianisme, atrapat en el grup d'escriptors regionals en la literatura espanyola, el teu lloc: anomenar carrers i avingudes. El cas és que mon pare em parlava d'un escriptor de la VALL (per als de Llutxent-Pinet, la Vall, així en majúscules, sempre és la Valldigna) que vivia a Beniarbeig. Em contava que havia sigut professor al Marroc

L'any passat m'ho vaig prendre pitjor. Em va caure al damunt la frustració, el cansament dels eterns viatges en el TRAM, l'esgotament que provoca la calor de l'estiu, que t'absorbeix tota l'energia. També hi pesà l'evidència que al cap i a la fi és una loteria en la qual participes amb la quarta part d'un bitllet, que l'atzar té molt de pes.  Però pocs dies després ja me n'havia oblidat. De fet vaig decidir que no anava a presentar-me de nou. Ara bé, la realitat laboral de la Marina em prengué del peu i em tornà a la realitat: eixe joc és dels pocs visats que hi ha per escapar de la precarietat laboral. Així que enguany ho he tornat a intentar. Aquesta vegada el resultat ha sigut tot just al contrari, primer m'ho vaig prendre com si res, com una d'eixes exclusives del hola que no interessen a ningú. Un rumor llunyà que podria haver-li passat al veí o a un habitant de la Xina Popular. No obstant això, a mesura que van passant els die

Torna l'estiu. Tornen les panderoles i els mosquits. Tornen les sandàlies amb calcetins. Torna la superpoblació, els talls de llum. Tornen les pells de blanc nuclear. Tornen les notícies estúpides d'estiu. Tornen las vacaciones de los famosos . Tornen els melons d'Alger. Tornen les vesprades eternes, l'olor de panotxa i gespa tallada, el soroll de les cigales. Torna la pertinaz sequía. Torna l'estiu més calorós dels últims cent anys.   Torna la Mare de Déu d'Agost i a les set ja és fosc. Torna la vuelta al cole , torna "després de les vacances s'incrementa el número dels divorcis", tornen les fulles a caure dels arbres, tornen les col·leccions de ventalls i rosaris del món, tornen les oronelles a marxar, tornen les vinyes a mostrar-se prenyades, torna Tots Sants i Halloween sí, Halloween no. Torna el canvi horari, torna el altra vegada lo de que Franco va canviar l'hora, no, per favor. Torna l'amenaça de gota freda. Tornen les vesprade