APATRULLANDO LA CIUDAT

Una de les coses que més gràcia, i fer gràcia és un eufemisme per cosa que més odie en el planeta i em fa bollir la sang,  em fa dels mitjans de comunicació, és que han de donar-nos la ració diària d'adoctrinament anticomunista: comunisme caca, Veneçuela caca, Cuba caca, xarxes socials caca, pensament crític caca. És com si el Mur de Berlín encara estigués en peu i Fukuyama no hagués escrit La Fi de la Història. Vivim en una mena de distòpia neocomunista, oh no. Com que els mitjans de comunicació, o mass media en guays, estan controlats per un grapat de mones que premen tecles a l'atzar, quan diuen comunisme no es refereixen a eixa filosofia vuit-centista marxista, sinó que ho simplifiquen i redueixen a un control ferm de la societat per part de l'Estat, en què els ciutadans no gaudeixen del lliure albir i estan controlats per unes forces violentes que monopolitza l'Estat. Una dictadura de pollosos, resumint. No obstant crec que nosaltres no estem millor, en aquest paradís de les llibertats en què ens ha tocat viure, cada vegada estem més controlats i sotmesos a l'Estat, vaja quines coses.

Sense anar més lluny l'altre dia anava en cotxe per València i tot just passant les Torres de Quart, de sobte ens avança una furgoneta negra i se'ns creua al davant, obstaculitzant el pas i obligant-nos a detindre'ns. La porta del vehicle s'obre i baixen 4 individus vestits de negre en direcció cap a nosaltres. Espera, un moment, estem parlant de València del País Valencià o de València de Veneçuela? Did you know que Veneçuela va passar de ser la Suïssa americana en els setanta a un país tercermundista per obra i gràcia de les oligarquies neoliberals a principis dels noranta? Un país productor de petroli i de bodrios com Cristal i la Dama de Rosa va deixar d'estar en la cresta de l'ona en una dècada,  Ja parec un comunista demodé amb xandall multicolor. Bé, tornant a la nostra València, a la del Túria,  si vos dic que la furgoneta duia impreses les lletres de POLICIA NACIONAL i que els individus també duien en la roba impreses les mateixes lletres, tal vegada vos quedareu més tranquils. Però a què si no fora per aquest detall ja hauríem pensat en una banda armada?

El que pareixia el cap de la quadrilla s'adreçà al conductor i li prengué les claus del contacte per a deixar-les sobre el parabrisa. Després ens va exigir que li donarem els nostres carnets d'identitat, eixos documents que ens marquen com si foren un ramat de vaques, i la documentació del cotxe. Un subaltern s'ho endugué tot a la furgoneta i s'hi va estar una bona estona.

Per a fer passar el temps, el cap va fer abaixar el conductor i se'l va endur darrere, li va fer obrir el maleter i va furgar els nostres equipatges. Jo em vaig posar molt nerviós. De segur que ja he comentat que els detectors del mercadona em fan sentir culpable, perquè em repetisc molt, coses de l'edat. Imagineu davant d'uns individus que anaven armats. Vaig patir no fora cas que, amb les presses, hagués guardat en la maleta drogues, fruites de contraban o algun animal exòtic. Afortunadament no va voler obrir la meua maleta perquè estava en la part més al fons del maleter i això suposava massa feina.

Després un altre dels individus armats em va fer baixar a mi, em va dur fins al maleter, em va fer buidar-me les butxaques, separar les cames i em va escarbotar tot de dalt a baix. He de dir que estava molt costipat i em vaig posar vinga a traure mocadors damunt del maleter com si fora un pallasso. Davant d'eixe panorama el cap em va dir que subjectés tant de mocador amb les mans i només es va girar, va vindre un dels còmplices a exigir-me que què estava amagant. Mentrestant passaven dones ben perfumades i vestides, senyoritingues i senyorongues de València, mirant-nos com si fórem delinqüents.  Quan acabà de toquejar-me aquell individu armat vaig tindre gana d'anar-me'n corrents a una dutxa i plorar mentre l'aigua calenta s'enduia a través del desguàs els records d'eixa situació tan traumàtica.

La tercera passatgera va tindre sort i no la van escorcollar, per ser dona. Visca la igualtat! Aprofite per a fer una reivindicació. Els hòmens també tenim dret a que no ens toque qualsevol desconegut i també patim persecució sexual i som tractats com a objectes sexuals. Fa falta un moviment masculinista o com es diga.

Finalment com que havia passat gairebé mitja hora i no treien res de trellat, ens deixaren marxar i vam poder prosseguir el nostre viatge. Vivim contínuament vigilats i perseguits per policies i càmeres de seguretat pel carrer, pels aeroports, per les estacions de tren o metro, pels grans magatzems, per qualsevol edifici públic i tot pel nostre bé i ja està bé, que no ho facen en el nostre nom ni per la nostra seguretat. Parafrasejant a una senyora espontània del programa Parle vosté, calle vosté eso no hay derecho!