VIATJANT A SOLES

Abans pensava com molta gent, que això de viatjar a soles havia de ser perillós i molt avorrit. Sempre sol, exposat a la maldat dels altres i sense ningú amb qui parlar. Tanmateix arriba un moment que hem de deixar la vora i nadar mar endins, eixir de la nostra zona de confort. Així que he decidit provar-ho i he viscut una aventura de deu dies que han sigut els millors en molt de temps. Sens dubte repetiria sense pensar-m'ho.

Des de menut ens inculquen la idea que allà fora hi ha un gran bosc, habitat per llops ferotges i bruixes que ens esperen per devorar-nos. Després creixem i els mitjans de comunicació no milloren la cosa: delinqüència, terrorisme, epidèmies, guerres. Sembla que el món és un lloc molt inhòspit i que el millor que podem fer és tancar-nos en casa. El món pot ser tan gran o menut com vullguem fer-lo. És clar que hi ha molts perills, però també a casa nostra i per altra banda també hi ha coses meravelloses per descobrir. 

Viatjar sol no és més perillós que conduir un cotxe, pujar en un avió o habitar en una zona d'alta activitat sísmica. La diferència que hi veig és que en aquests casos sempre influeix molt l'atzar, mentre que viatjant podem controlar moltes situacions i prendre precaucions. Que el món siga un lloc meravellós no vol dir que hem d'anar-hi com si fórem Sor Maria Von Trapp. Es tracta de prendre algunes precaucions. Per exemple no hem de dur damunt grans quantitats de diners o roba i coses cares que siguen molt goloses. No convé dur tots els diners en el mateix lloc, millor repartir-los i intentar dur sempre canvi i no pagar pel carrer amb bitllets grans. 

És millor alçar-se amb el sol i viatjar de dia, agafar sempre transports públics, no allunyar-se en excés de les zones cèntriques i circular sempre per grans avingudes i carrers, evitar els carrerons foscos i estrets i de nit eixir sempre amb companyia, amb altres viatgers. 

Actua amb cautela, respecta els altres, a ca'ls romans, fes com els romans i no vages amb por, perquè això crida més l'atenció. Camina sempre com si sapigueres on vas.

Per a mi, viatjar sol té altres inconvenients. Per exemple no saber amb qui compartiràs habitació, això és una loteria. Pot tocar-te gent simpatiquíssima. Poc tocar-te gent amb poca estima per la higiene corporal o que ronque. Però al remat, això constitueixen les anècdotes del viatge. O no tindré ningú que et faça fotos. 

És cert que hi ha molts instants de solitud. Encara que pots elegir quan vols estar sol i quan, acompanyat. Si viatges sol, et sorprendràs que no eres tan original, hi ha molta altra gent que va pel món sola. Si comparteixes habitació, sempre trobaràs algú per anar de festa o a prendre alguna cosa a la nit. Si veus algú assegut sol en una terrassa, sempre pots demanar-li d'acompanyar-lo, tan sols hi ha un 50% de possibilitats de quedar com un perseguidor, però en aquesta vida hem vingut a jugar. Un altre consell és anar als mateixos locals si vas a estar alguns dies. Per exemple, en Catània anava sempre al mateix bar, d'enfront de la catedral i em feia el café en la barra, com la gent local. El darrer dia en entrar per la porta ja tenia el café sobre la barra. Tots som desconeguts abans de conéixer-nos.

La soledat no és mala, sempre que siga elegida i no imposada. Pots estar més en contacte amb tu mateixa. És increible pensar que vivim tan obcecats amb la rutina que ja no ens escoltem a nosaltres mateixa i a la llarga ens acaba passant factura. És necessari prendre's uns dies de descans i desconnectar de tot. Assegut a la vora de la mar, contemplant els murs blancs de Siracusa, amb el sol mediterrani sobre la pell i s'evaporen tots els problemes; ja no existeix el futur ni el passat, sols el present.

Un altre gran avantatge de viatjar sol és la possibilitat de fer i desfer plans a voluntat, sense haver de negociar amb ningú. No t'agraden els museus? No patisques que no en xafaràs cap. T'apeteix estar-te tota la vesprada assegut en la plaça de la catedral de Catània i veure la gent passar? Sense cap problema. Que Palermo és tan increïble que decideixes quedar-te més dels dies pensats? Els plans es fan sobre la marxa. Zero negociacions, no cal donar explicacions a ningú, viatges quan vols, on vols i com vols. 

En definitiva ha sigut una gran experiència. Viatjar deu dies amb una motxilla i adonar-te'n que necessites tan poc per a viure i que ens compliquem tant la vida, que fan ganes de comprar-se un bitllet sense retorn. 

Però canviaria alguna cosa? Sens dubte, al proper viatge m'en duré millor calcer. Caminar vint quilòmetres amb unes sabates comprades a Huamantanga em van llastrar molt. I també m'agradaria aconseguir una cosa. Vos haveu fixat com de fàcil sembla en les pel·lícules fer amistat amb el company de seient de l'avió? A veure si a la propera ho aconseguisc, que ja són molts viatges.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL