VIATJANT PEL NORD: PUERTO PIZARRO

Després d'escapar de les garres del senyor català i dels seguidors de l'aramlogia, marxàrem cap al nord, cap a Puerto Pizarro, una petita cala ja quasi fitant amb Equador. El lloc es diu Puerto Pizarro perqué segons conten les cròniques , fou el primer lloc del Perú que xafà el porquer extremeny amb les tropes del rei Carles I. Sort que li deien Pizarro, imagineu que li hagueren dit Senyor Caca, ara el lloc es diria Puerto Caca i ningú voldria anar-hi. Jo almenys no aniria a passar les meues vacances a un lloc anomenat Puerto Caca.

Desvaris al marge, en arribar a Puerto Pizarro vaig pensar que el lloc era el millor del nostre viatge. També és cert que a partir d'aquí m'acusarien de tindre poc criteri, perquè ja havia dit que m'agradava més Zorritos que Santa Rosa i, avançant esdeveniments, havia de dir que m'agradava més Máncora que Puerto Pizarro. Tenia quelcom d'acollidor i relaxant, comparat amb el caos de Tumbes, que feia bona impressió.

En esta foto es veu un 90% del terme municipal de Puerto Pizarro
                                             
El lloc és un poble de pescadors amb dos carrers i quatre tendres, els preus de les quals pateixen de misterioses inflacions si et veuen la cara de gringo. Buscàrem allotjament primer en un hotel.  La recepcionista estava massa enfeinada netejant-se les ungles per a poder atendre'ns i per no destorbar-la anàrem a preguntar en altres. Trobàrem una espècie d'apart-hotel sòrdid, d'eixos en què es refugien els delinqüents i hi ha morts en la piscina. Ens ensenyaren l'habitació i havíem de pagar per avançat, ara bé no podien donar-nos cap rebut fins que no arribara La Patrona, la propietària de l'hotel. La Patrona era una senyora major que caminava per allà com si estiguera en una hisenda de café, tractant a patades a tot el personal. Es va fer de pregar, però no volíem anar-nos-en de l'hotel sense que tinguérem un comprovant, no fora que tornarem de vesprada i les nostres maletes estigueren en qualsevol mercat. Almenys hi havia piscina per amenitzar l'espera.

Quan arribà La Patrona i ja tinguérem el nostre comprovant, anàrem a passejar amb barca pels manglars. Els manglars són biomes formats per arbustos que creixen en aigües salines i acullen molts animalets. No sóc biòleg, així que no espereu una descripció més acurada. Els manglars de Puerto Pizarro formen un laberint d'illes de manglars amb tres atraccions turístiques principals: la Isla del Cocodrilo de Tumbes, la Isla de las Aves i la Isla del Amor. Cadascuna semblava més prometedora que l'anterior.

Simpàtics rèptils prenent el sol
                                                      
L'illa dels cocodrils és una zona protegida en què es cria el cocodril de Tumbes, conegut també com a cocodril americà. Per a què parega que sóc un científic de veritat, diré que el seu nom científic és  Crocodylus Acutus. Què t'ha paregut? La caça descontrolada, per la pell, ha obligat a crear paratges en què els cocodrils poden viure. Estranyament no hi ha cap Dia del Cocodrilo o alguna cosa així, tenint en compte que en Perú hi ha un dia per a tot.

Únicament coneixia que obrien les boques per tal que els pardalets els netejaren les dents. Una d'eixes històries que et conten en el parvulari i que vés a saber si són certes. A més pensava que els cocodrils vivien en Àfrica, mentre que en Amèrica hi havia caimans. Ambdós viuen en el continent americà, però no poden compartir ecosistema perquè l'univers implosionaria uns prefereixen aigües salines i els altres, dolces. També els cocodrils devoren caimans, però no a la inversa. En abscència de caimans, els cocodrils de Tumbes tenen una dieta rica en proteines basada en pollastre i tonyina. En resum, vam aprendre molt sobre aquest simpàtic rèptil.

La següent parada fou Isla de Aves i he de dir que em va decebre. Esperava un resultat més o menys així:




Sóc l'únic a qui la paraula Isla de Aves li fa sonar una revolució marxista d'ocells furiosos amb la humanitat?


Al seu lloc, la cosa fou més tranquil·la. És una illa que per les seues característiques, acudeixen les fragates a reproduir-se. La fragata és un ocell que per atraure la parella, unfla el pap vermell. I ja. Vegeu com era molt més interessant la insurrecció aviària?

El més semblant a Hitchcock que trobarem
                                              

Durant el passeig amb la barqueta, vam veure un home emergint del manglar. El guia ens assegurà que es tractava d'un recol·lector de perles negres, que creixen en el manglar. Jo haguera dit que era el monstre del pantà.

Sobre l'illa de l'Amor, abans cal dir que tal illa no existeix. Perquè en realitat és una península. Sííí, després de segles de deposicions fluvials, l'illa ha quedat unida a la terra. Sobre per què es diu illa del Amor, hom diu que perquè allà tenen costum d'anar els enamorats. No té més misteris. Però té bon peix per a dinar.

I Puerto Pizarro no va donar per a més. L'únic ressenyable és que anàrem a sopar a un restaurant i la propietària-cambrera-cuinera duia com a uniforme, un pijama de Hello Kitty de color fúcsia que hauria d'estar considerat atemptat contra la humanitat.

Passejant pel manglar
                                                      

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL