REAPRENENT CASTELLÀ (III)

Després d'haver vist un poc sobre la gastronomia i el vestit, hui repassaré les paraules peruanes relacionades amb el món escolar, que són les que tenia també en el dia a dia.

Per escomençar, recordem que a Espanya el sistema escolar s'organitza en diversos cicles, que cada cicle es divideix en cursos, que cada curs està format per distintes assignatures o matèries i que pot dividir-se en diverses classes (per exemple, dos classes de 5è de primària). En Perú fins als cicles anem bé, després al curs li diuen grado, a l'assignatura, curso i a la classe, salón. La primera vegada que vaig escoltar la paraula salón, vaig pensar que en entrar, em trobaria una taula i cadires d'estil rococó, amb un llum d'aranya, parets amb paper pintat i a Rousseau i a Madame Pompadour prenent el té en porcellana xinesa. 

Però el que em marejava a mi era diferenciar que el que aquí diem tema, en diuen unidad i que el seu tema per a nosaltres són els apartats. També està la paraula carpeta, que és la taula o pupitre d'escriure. O encara més quan al principi em preguntaven: ¿escribimos con lápiz o con lapicero? i jo pensava, no serà el mateix? Jo sempre he escoltat llapis i llapissera com a sinònims. Ara bé, això és un camí de doble direcció, si jo havia d'acostumar a entendre certes paraules, els alumnes també acabaren per aprendre que boli és una altra manera de dir lapicero. 

Parlant de coses per a escriure, als retoladors sentireu anomenar-los com a plumones, els fulls blancs, bond, hoja bond, l'esborrador de pissarra és la mota, el treu-puntes, tajador i el tampón és el coixinet per als segells. 

Entre els nostres amics els anglicismes, tenim a folder, en lloc de carpeta, al sticker per pegatina, al tipex (també anglicisme) li diuen licki-paper (pronunciat: liquipeiper) i al celo, vinifán (que és una marca de papereria) o scotch. Per últim, escriure a màquina o a ordinador rep el nom de tipear (supose que de type, paraula que arriba a l'anglés del grec a través del llatí).

No sols dels anglicismes viu l'home, trobem la paraula kindergarten (de l'alemany) per a nomenar la guarderia i ecran (del francés) per a les pantalles dels ordinadors (dits computadoras). 

Finalment una paraula que no m'agradava gens: desaprobar. Representació de l'art de l'eufemisme, els exàmens es desaproven, no es suspenen. Encara recorden un alumne venint a preguntar: ¿por qué me he desaprobado? -No hijo, te he suspendido, que no es lo mismo, o si prefieres, has jalado.