EL CERCLE

Una de les experiències més diferents que vaig viure en el Perú foren els terratrémols. Sentir que la terra sota els peus tremola, no té preu. El moment de pànic i de no saber que fer en eixos escassos segons, tampoc. Jo sempre pregava per tal que no em tocara un terratrémol en el vàter o en la dutxa. En el vàter, per motius obvis i en la dutxa, per no morir electrocutat. Si que haguera sigut útil per exemple quan estàs fent allioli. Ho fas amb menys esforç. O posem per exemple, que et toca fer una festa a lo Isabel Preysler, amb bombons i tot, i has de preparar una vichysoisse d'eixes, això que estalvies en llum. Però aquesta entrada no va sobre fer alliolis, sinó sobre altres terratrémols. 

Fa unes setmanes tenia la meua vida planificada més o menys fins a finals d'anys. Tanmateix també vaig començar sentir-me superat per la situació, degut a diferents motius, alguns dels quals estan aquí: http://masteritzat.blogspot.com.es/2014/05/santa-rosa.html. Simplement no he estat a l'altura de les circumstàncies i per una vegada m'he permés abandonar. No va ser una decissió fàcil i dels últims dies sempre recordaré, abans d'anar-me'n (o fugir, fora més apropiat) a la secretaria del col·legi, Katty, que em va dir: Admiro tu egoismo. No sabeu com de difícil és de vegades prendre certes decisions i carrejar amb el sentiment de culpabilitat. 

Mentre tancava una porta, uns dies després es reobria una finestra, els orígens de la qual haurien de buscar-los en aquells dies llunyans abans de marxar a Alemanya 

(http://masteritzat.blogspot.com.es/2011/10/castells-darena.html).  La mateixa Katty em deia que això era una recompensa de Déu. Jo que no crec, ni em sent incòmode descreient,  ni sent que haja fet res extraordinari per meréixer una recompensa metafísica, preferisc atribuir-lo a la simple coincidència.

No sé si aquest és la fi de cicle, un punt i final a a la etapa rodamón o si en vindran més. Solament sé que de moment el cos em demana terreta i estabilitat. És una d'eixos senyals que enuncien que s'apropen els 30 com una locotomora sense frens.