LA BATALLA DEL PONT DE STIRLING.

El pont de Stirling sobre el riu Forth

Baix del pont de Stirling, lereleré, baix del pont de Stirling, lereleré, ballava un sapo leré. Així diu una popular cançó valenciana. Bé, en realitat és el pont de Cullera, però que dimonis és un "sapo leré"?

En la història hi ha hagut molts ponts famosos. El Pont del Bòsfor comunica Àsia amb Europa per via terrestre (tenint en conte que Rússia és un país llegendari i no existeix), un dels Ponts d'Avinyó té una cançó dedicada i tot. En el Ponte Milvio Constantí derrotà les tropes de Maxenci i va salvaguardar la integritat de l'imperi durant 85 anys més. Però per als escocesos tot això són anècdotes grolleres en comparació a la Batalla que tingué lloc en un pont de Stirling un 11 de setembre de 1297 i que permeté a Escòcia ser independent, almenys durant 3 segles més.

Vista del monument de William Wallace des de la llunyania. La meua càmera no dóna per a més, accepte donacions per a comprar-me una decent.

Per posar-nos en antecedents el 1286 va morir sense descendència el rei Alexandre III. Les principals famílies nobles no es posaven d'acord sobre qui hauria de ser el nou rei i davant el perill d'una guerra civil, algú tingué la brillant idea d'organitzar una desfilada de models amb els candidats. Un altre tingué una idea encara més genial, demanar-li al rei d'Anglaterra ser l'arbitre en la disputa. El rei Eduard I Plantagenet Camesllargues, després d'haver observat les distintes propostes d'uns i altres candidats, va decidir que el millor candidat era ell mateix. Supose que en aquest moment els nobles havien comprés que no podien delegar una decissió tan important en el rei veí.

El rei Eduard es disposava a prendre possessió del seu nou regne flamant, però els nobles veieren aquesta acció com una invasió en tota regla i començà així [música dramàtica] la Primera Guerra d'Independència (marca registrada). El partit va començar mal per als escocesos, malgrat jugar en casa, l'any 1296 en Dunbar els anglesos els apallissaren. Afortunadament per a ells, el rei Eduard desconeixia els desavantatges de la multitasca i envià el gros de l'exèrcit a França, on les possessions gascones també s'havien rebel·lat.

L'església de la Santa Creu de Stirling

La resistència aprofità el respir per organitzar-se. Començà a destacar un grup de roders liderats per un tal Uilliam Uallas i que ha passat a la història amb el nom de William Wallace. Llavors optaren per passar-se a la defensiva, sabent que tenien l'orografia del seu costat. Ara un breu apunt de geografia, Escòcia es divideix en dos grans parts, les Terres Altes o Highlands i les Terres Baixes o Lowlands, ambdues estan comunicades per una estreta franja de terra creuada per diversos rius. Davant aquesta situació no hi ha molts punts de pas per elegir. I això ho sabien els rebels, de manera que s'apostaren en la rodalia del castell de Stirlin, punt quasi obligatori per avançar cap al nord.

Als afores de Stirlin hi ha el riu Forth i per creuar-lo cal, ara i adés, creuar un pont. Aleshores els escocesos tingueren la idea d'amagar-se a banda i banda del pont, de manera que podrien sorprendre l'exèrcit anglés quan estiguera creuant-lo. I així ho feren, esperaren a què tota la cavalleria estiguera damunt del pont per eixir per sorpresa i apallissar els anglesos. No sé si ho tenien previst o fou una casualitat, però al mateix temps el pont s'ensorrà i la majoria de soldats invasors caigueren a l'aigua. Amb les pesades armadures que duien molts d'ells s'ofegaren i la resta va fugir. 

Estàtua de William Wallace en Stirling. La vila és com un petit parc temàtic de l'heroi.

La victòria escocesa no va suposar la fi de la guerra, encara havia de continuar uns quants anys més, però si que dóna ànims a l'exèrcit escocés per a passar a l'ofensiva, de fet William Wallace arribà fins a Newcastle, en la mateixa Anglaterra i es plantejaren una invasió del regne.

Clar, si has vist la pel·lícula Braveheart, ara mateixa puga ser que estigues pensant en Mel Gibson i no recordes cap pont, però sí uns escocesos ensenyant-los els seus culs blancs als anglesos i segurament pensaràs: tot això t'ho estàs inventant, és mentida. Bé, Braveheart és una pel·lícula, en la realitat els escocesos no duien les cares pintades, eixos eren els pictes, que havien viscut uns mil anys abans. Tampoc duien la famosa falsa escocesa o kilt, això és ja del segle XV, dos segles després. Desconec si William Wallace va parlar de la llibertat del poble escocés, però ho dubte, ja que termes com llibertat i nació són moderns, precisament de l'època en què William Hamilton va adaptar en el segle XVIII un poema medieval sobre William Wallace o Braveheart. 

L'alicorn és el símbol de la vila de Stirling. No té res a veure amb aquesta història, però és graciós.

En aquesta pàgina podeu trobar més incongruències de la pel·lícula. Ho sent però està en anglés, una bona oportunitat de posar-lo en pràctica.
http://thehande.wordpress.com/2011/12/05/braveheart-the-10-historical-inaccuracies-you-need-to-know-before-watching-the-movie/

Finalment, Stirling no sòls és coneguda per aquesta batalla, fou una vila molt important i té moltes més coses a banda del pont (que no és el de la batalla, recordeu que es va ensorrar. L'actual és del segle XIV). Una última curiositat sobre William Wallace, en Stirling es construí en el segle XIX un monument a William Wallace, en plena efervescència nacionalista romàntica. Doncs bé en 1997 es va instal·lar als peus del monument una estàtua que s'assembla en excés a Mel Gibson. Aquesta estàtua no va ser ben rebuda pels escocesos i ha patit repetits actes de vandalisme, motiu pel qual l'ajuntament ha decidit protegir-la amb uns barrots. Quina ironia, ell que parlava de llibertat. Comprenc als escocesos.

L'estàtua pareix que estiga dient: mateu-me, sóc horrorosa.