MY BIG FAT INDIAN WEDDING

Algunes persones se'n van a l'Índia amb l'afany existencialista de trobar-se a si mateix. Il·lusos. Per a què anar tan lluny si pots deixar que l'Índia vinga a tu, t'atropelle, et passe per damunt com una estampida d'elefants i en acabar que sols quede al teu voltant una orgia de colors, olors i balls?

Posem-nos en situació, un magnat hoteler indi havia llogat el palau per a celebrar la boda del seu fill. I per tot, vull dir tot, les més de 80 habitacions incloses les dels treballadors que hi vivim. Haguérem d'exiliar-nos uns dies al poble del costat, mentre uns desconeguts ocupaven la meua habitació i no vull ni pensar les coses que farien. Encara em dura el trauma.

La boda havia de durar, atenció 72 hores! Hala, com una boda gitana. Si, si tenim en compte que els gitanos provenen de l'Indostan, tot encaixa. Però tant pot durar una boda? Una boda estàndard valenciana pot durar entre 8 i 10 hores. Una boda escocesa pot arribar perfectament a les 15. Una boda índia es compon d'una sèrie d'actes alternats, a saber: cerimònia-menjar-ball i repetir.

Els meus coneixements sobre les cultures indostàniques són nuls. Sabria posar en el mapa una dotzena de ciutats i accidents geogràfics i reconéixer alguns noms i episodis. Però a part d'aquests detalls minsos, jo sóc una pissarra en blanc en aquests temes. Llevat del poc que traspua el personatge d'Apu Nahaseemapetilon. He de dir, que vaig trobar a faltar la presència de Vixnu o Xiva. Una cerimònia sense déus, quin destarifo.

El que més hem va cridar l'atenció, és que després de la primera cerimònia, la nòvia es va tancar la resta de dies en una de les suites, acompanyada de les seues amigues. I mentre ella feia una festa del pijama, a mi em tocava atendre els seus convidats. Em sorprén que aquests elements tan sexistes pervisquen en societats més obertes, sobre tot perquè la majoria dels convidats provenien del Regne Unit o dels Estats Units. La síndrome de l'expatriat supose. Però si volen ser fidels al costum, jo estic segur que en una cerimònia hindú hi ha elefants. I on estaven els elefants eixos dies? Exacte, no vam tindre elefants. O respectem els costums al 100% o eliminem aquells més retrògrads. Per als amants del relativisme cultural, he de dir que la crema de bruixes era un element definitori de la cultura europea i l'hem deixat de banda. Res més que afegir.

Així, al llarg dels tres dies vam assistir a un seguit de cerimònies, cadascuna més estranya que l'anterior. Del poc que vaig veure, no hem vaig assabentar de molt, car parlaven en una llengua estranya que no sé, si era hindú, urdú o escocès d'Aberdeen. El cas és que allò era com veure una pel·lícula de Bollywood. Ni idea de l'argument però de cop i volta, ja s'havien posat tots a ballar. Al principi, la música índia pot semblar histriònica, però tot és acostumar-se. L'orquestra va tocar alguns hits de les discoteques de Bombai com Vodka, vodka, vodka, Esa cani como se ve o En el templo del rey Salomón. Sens dubtes, la cançó que més em va agradar a mi, fou Si me lo dices,hago paella, pero para los hippys no. O almenys és el que entenia jo.

En definitiva va ser una experiència diferent i interessant, a pesar de la manca d'elefants i dels clients que beuen en excés i et tiren el rall. A més ens van donar a menjar molt bé, de fet en el futur si ens ha de dominar una superpotència, entre els pertorbats russos i els quadriculats xinesos, preferisc l'excés indi, que a més és molt valencià. Vam provar plats com el pakora, el uanton i un altre plat que tenia nom de dictador americà, alguna cosa així com Somoza, Videla o Eva Perón. Per no dir que va vindre Giuliano de Giuliano's en persona a cuinar-nos, un dels restaurants més desitjats d'Edimburg. Giuliano's no és una pizzeria a l'ús, el tio cuina menjar italià autèntic (hi ha vida més enllà de la pizza i la pasta). Encara que a mi això de magnats i cuina italiana, què voleu que pense, algú en la sala ha dit la paraula màfia? Probablement.

Finalment, com a bonustrack un poc de música hindú, que ho desitgeu.