2013

2013 va començar en un punt molt baix. Una de les lliçons vitals que vaig aprendre en tornar d'Alemanya és que quan hom marxa, la vida que deixa enrere no es queda congelada sinó que continua. Naturalment en retornar, em va costar tornar a trobar el lloc. Però clar, fou un error de percepció, perquè realment quant de temps feia que no vivia al poble en un període llarg? 5 o 6 anys. No era el mateix viure en caps de setmana i vacances que viure en la rutina d'un poble que s'adorm amb el fred.

A partir d'eixe punt baix, ja solament es podia anar amunt. Va ser un cicerone especial qui em va ensenyar tres lliçons vitals: 1) s'ha que gaudir sempre amb el que es fa; 2) és millor repenedir-se de les coses que es fan que de les que no es fan; 3) si no aprens dels errors, erres inútilment. Havia perdut la por al futur però no acabava de sentir-me còmode amb el present. I una quarta lliçó vital que he aprés entre els escocesos: per a fer una bona truita, s'han de trencar molts ous.

Laboralment no ha sigut un any d'èxits. Vaig arribar a enviar una dotzena de currículums setmanals i cada vegada amb menor discriminació, fins i tot a llocs en els quals no m'agradaria viure mai. Llavors va ser un moment de detindre's i analitzar amb calma la situació. El sistema és un ens tancat en el qual és difícil entrar, però això no vol dir que existisca un únic sistema i que el treball no ha de ser una finalitat en si mateix, sinó un mitjà per arribar a metes més satisfactòries.

Vaig arribar a Escòcia un poc per accident. No entrava dins dels meus plans. No estic on esperava estar fa un any i en part això fa por, però per altra banda ho fa tot més emocionant. Ajuda a comprendre el present. Després d'una entrevista infructuosa i seguint els consells d'un amic, pensat i fet i eixida cap endavant, quatre setmanes després estava en un vol rumb a Edimburg. Treballar en un bar no crec que siga el somni de ningú i per raons sobretot personals, crec que no em tornaré a veure a l'altre costat d'una barra. Tanmateix l'experiència ha sigut molt enriquidora. La barra del bar ha sigut una talaia des de la qual observar eixe món buit de la classe mitjana, addicta a evadir-se de la realitat. M'ha permés reafirmar-me en què no vull formar part d'eixe sistema buit.

2013 començava amb moltes incerteses i en canvi en 2014 ja ve tot rodat. Un nou país, un nou continent i quasi un any lluny de casa, però després de tres anys, poder treballar en un projecte enriquidor i la possibilitat de conéixer i aprendre moltes més coses. A partir de l'1 de gener serà qüestió de plantejar-se ja el 2015.

Per acabar, un resum viatger del 2013. Sense proposar-s'ho, ha sigut un any viatger, 4 països. Però de tots, el més especial per moltes raons fou el de la Provença.

Palau dels Papes d'Avinyó

Les Arenes d'Arlés
La Catedral de Glasgow

El Monument Nacional a Edimburg

L'Ajuntament de Munich

El Camp de Concentració de Dachau


Monestir de Vallbona de les Monges

Església de L'Ainsa, al Prepirineu aragonés

La Capella de Roslin

L'Abadia de Melrose

Carlemany a l'Ajuntament d'Aquisgrà

Catedral de Saint Andrews

Pont de Stirlin



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL