QUAN DIREM PROU?

Cada any paguem més impostos, tanmateix cada any ens retallen més serveis públics. Privatitzen hospitals perquè són cars de mantindre, però la majoria dels diners públics se'n van a finançar hospitals privats. No hi ha diners per a l'educació pública, però els diners públics se'n van al finançament de col·legis privats catòlics. No hi ha diners per a pagar ajudes socials, per als malalts, per als discapacitats, però si hi ha diners per a pagar assessors, soparots, cases, cotxes... Som dels pocs que hem de pagar per unes carreteres que fan oïssos, tenim un sistema ferroviari més semblant al que va patentar Stephenson que a un del segle XXI. Tanquen l'únic mitjà de comunicació públic en valencià perquè no hi ha diners, però si hi ha diners per a pagar els viatges del Papa, passant-se per la bossa si el 100% dels que paguem impostos som catòlics o no, es gasten els diners en pagar-se les festes privades i en bovades de tota mena i després no hi ha diners per a mantindre les infraestructures públiques.

A mi em fan molta gràcia els neoliberals que s'omplen la boca parlant de la no intervenció de l'estat, però que necessiten els diners públics per a medrar i enriquir-se, que són uns paràsits de l'Estat, que ni en els estats soviètics hi havia tant de paràsit.

Personalment estic fart de què ens enganyen, de què ens prostituïsquen, de què ens espremen i se'n porten els diners. Estic fins als nassos de ser el model de com no fer les coses, quan des de fa tres-cents anys no ens han deixat fer res, sempre esperant a veure que deien en Madrid. Estem governats per una colla d'esnobs que no saben fer ni la o amb un canut, que posen a dit des de la Meseta. O el País Valencià es governa des de València o no podrà existir, o ens autogovernem, o solament servirem per a pagar i malvendre els nostres recursos, per quatre duros.

Quan direm prou?