LA BRUIXA

Aquest és un relat que vaig escriure per a una pàgina de relats. Es tracta d'un text de màxim 750 paraules i que ha de començar amb la frase: va decidir visitar la bruixa...

Va decidir visitar la bruixa de l'anunci. Ho havia pensat tota la setmana, des que va veure la targeta en el parabrisa del cotxe. Encara que no creia en eixes coses, tingué l'impuls de guardar-se-la en la butxaca de la jaqueta i la idea començà a prendre més i més espai en la seua ment, fins a convertir-se en una obsessió. Què fou el què més el va atraure d'aquell tros de cartolina? Tal vegada la tipografia o la cura amb què havia sigut feta. O tal vegada foren aquelles paraules: t'ajudaré a trobar l'amor vertader.

Certament ell ja havia conegut el seu amor vertader, el problema era que ella encara no ho sabia. S'anomenava Natalie, de mare francesa i pare hongarés. Havia començat a treballar en l'oficina uns mesos arrere i des de la primera mirada, va quedar captivat pels seus ulls cristal·lins. Els cabells llargs, de color caoba, aquell mig somriure, la seua resolució a l'hora d'enfrontar qualsevol tasca. Tot en ella era perfecte o així li ho deien els ulls del cor.

Per algun motiu creia que s'havia creuat en el seu camí, ja que tan sols uns dies abans de la seua arribada, havia pres la decisió de deixar aquell anodí treball en una asseguradora, que havia convertit la seua vida en una successió d'escenes grises. Volia un canvi, un raig de sol, una nova paleta de colors amb què pintar els dies. I ella havia arribat en el moment just.

Tanmateix hi havia un problema, i és que ell era molt tímid i Natalie massa dona per a ell. O almenys això es repetia cada matí davant de l'espill. Havia intentat diverses vegades convidar-la a prendre res i cada matí entaulava una conversa dirigida a tal fi. Però després de comentar el temps o qualsevol altra banalitat sempre hi havia alguna cosa que interferia en el seu objectiu. El cap, algun company o la telefonada d'un client.

Per això, un matí després de veure frustrats els seus plans per enèsima vegada, es va dirigir a la màquina del café, per diluir les penes entre glops de cafeïna i sucre. En traure les monedes, un paper va cauré i en recollir-lo, ensopegà de nou amb la targeta. No cabia dubte, la força que l'havia empentat a guardar-se la targeta era el destí que li murmurava: avant, avant.

Així va conduir aquella vesprada plujosa cap als afores de la ciutat. Deixà el cotxe a l'entrada d'un camí i avançà a través d'ell, sobre les fulles caigudes i la molsa. Escoltà el grall d'un corb i s'esglaià. I si era una bruixa autèntica, com les dels contes? Almenys vivia retirada en una caseta de fusta, rodejada d'arbres i enmig del camp. Una xemeneia de pedra exhalava una filera de fum. Segurament hi estava cuinant algun beuratge secret. En picar a la porta, llegí en lletres grans: Madame Truffaut, endevina i bruixa. Tocà a la porta però ningú va respondre, tanmateix en empentar-la suaument i després d'un grinyol, s'obrí. Aquella cabana no era molt gran, però estava atapeïda d'amulets, cassoles i artilugis estranys. Una veu des de la foscor li ordenà que s'aproximés. I en situar-se enfront de la bruixa, no va creure el que veia. Era Natalie! Ella era la bruixa.

Després de la sorpresa inicial, ella li explicà que havia heretat certs poders de la família de son pare. Va decidir dedicar-se a la bruixeria com a hobby, perquè la vida entre papers, reunions i arxivadors se li havia tornat massa gris. En canvi, les boles de vidre i les baralles del tarot li havien donat color a la seua vida. Ell somrigué, en pensar tot el que tenien en comú i envermellí en recordar que li havia dut fins allà.

Ella li demanà que guardés el secret i desprès d'obtenir la seua promesa, li va mostrar tots els seus objectes de bruixeria. Li mostrà la seua habilitat per desentranyar tots els misteris de les herbes del camp, també li ensenyà els seus llibres ancestrals, encara que molts d'ells no els pogué entendre. Al final es féu tard i sense adonar-se'n, la va convidar a sopar. Ella acceptà encantada. En ser conscient de què havia fet, les seues galtes esdevingueren roges i ella li revetlà que coneixia les seues intencions i l'ajudà a comprendre que no havia necessitat cap bruixa per aconseguir allò que volia. La bruixa l'havia conquerit i ara ell devia conquerir-la amb la seua màgia.