LES RUNES DEL CASTELL



El meu lloc preferit per reflexionar és en front de la mar, entre les ones, els vaixells i la remor de l'aigua colpejant les pedres. Però en absència de mar hi ha un lloc particularment especial per a mi, el castell del Xiu de Llutxent, un castellet (un albacar, parlant en propietat) oblidat pel temps, sense grans pretensions on mai van haver justes ni monarques, ni princeses segrestades ni bruixes segrestadores, tampoc s'hi prengueren grans decisions ni s'hi signaren importants tractats, però d'alguna manera el Castell Vell, com també és conegut (per oposició al Castell Nou o Palau-Castell) és entranyable. 

L'edifici està fet tabaco, per emprar un eufemisme, però conegut és per tots que el temps és implacable, el déu Cronos devora tota la seua progènie i el Castell no podia ser una excepció (tot i que l'oblit sempre ajuda) amb l'agreujant que aquest tipus de construccions no solien fer-se amb materials força resistents. A més, segurament els seus constructors, musulmans de Pinet, Benifat, Rafal, Benicava, Benitxellví, Osseta, Benifus, Benicalvell, Llutxent (poblacions la majoria ja esborrades per sempre) intuïen que els seus dies estaven acabant, puix el Castell fou construït entre 60 i 80 anys abans de l'arribada dels cristians. 

En l'actualitat són runes abandonades conquerides i preses per la naturalesa, pedres de morter que s'enderroquen lentament mentre prenen possessió les fulles i les arrels, però malgrat la deixadesa, m'agrada seure sobre un dels desmanegats llenços de la muralla, cara a cara amb el Benicadell, i sobre la vall dibuixada del riu Albaida apareixen aquí i allà Llutxent, Castelló de Rugat, Rugat, Montixelvo... esguitats sobre el mapa. L'espai és finit, no és la línia inabastable de l'horitzó marí, tanmateix d'alguna manera és esbalaïdor parar l'orella i tractar d'escoltar els ressons de veus del temps atrapades entre les esquerdes de les parets. Crits i converses llunyans que el vent vessa per tota la vall.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL