UNA MÀQUINA DEL TEMPS




Tot i que l'estiu no té molta gana d'abandonar-nos, va apropant-se Nadal, llavors és un bon moment per començar a escriure la carta als Reis d'Orient. Un regal què volguera tindre és una petita màquina del temps, no importa si és una cadira plegable amb un para-sol multicolor o un Delorean del 82, però m'encantaria poder enderrocar la barrera del temps i avançar o retrocedir a voluntat.

Sempre he pensat que seria l'arma definitiva d'un historiador, la millor manera de respondre'ns tots els interrogants. Quan fem la història sempre tenim el mateix dubte: tot allò què dic és real? fou així? És com una espasa de Dàmocles que ens penja sobre el cap, ja que hi ha tantíssimes variables a considerar cada cop què formulem una pregunta al temps que mai la coneixerem amb certesa 

Per això m'agradaria poder visitar el passat. El futur no tant, perquè li llevaria la intriga al moment present, sense la qual no seria més que una sala d'espera diàfana i avorrida, a més a més hauríem de carregar amb l'afligiment d'una possible decepció de les coses què ens esperen. Així que el futur no m'interessa. Em captiva el passat, perquè és el rastre de les coses què ja hem viscut i no recordem, són les petjades de les nostres sabates sobre la terra enfangada què ens diuen per quin camí hem vingut. Són les marques dels nostres dits greixosos què ens diuen quines portes hem obert, quins llibres hem llegit, quines coses hem tocat. 

Seria meravellós poder observar a través d'una espitllera els esdeveniments passats. Poder contemplar els grecs enderrocant les inexpugnables muralles de Troya. Els romans plorant la pèrdua del seu imperi o altres tants regnes de noms desconeguts, oblidats o impronunciables. La humanitat esbalaïda davant dels progressos de la ciència en descobrir la gravetat, l'evolució, l'electricitat, els primers ferrocarrils marxant a través de les planures, milers d'éssers humans en continu moviment, d'aquí cap allà, poblant tot el planeta frenèticament, creuant oceans, deserts i selves, arrossegats sempre per l'ambició i la fam.

Mes quedar-se observant no seria suficient. Per què no interactuar amb el passat? Passejar sota els pòrtics de l'àgora d'Atenes una xafogosa vesprada d'estiu i trobar-se de sobte amb Sòcrates, duent un cresol a la mà i que et pregunte si has vist algun home savi. Presenciar com un obrer babiloni esculpeix sobre una estela de diorita les lleis d'un tal Hammurabi i dir-li: escolta esborra això d'ull per ull, altrament condemnes la humanitat a quedar-se cega. Com de genial seria creuar la frondosa selva mexicana solament per advertir Moctezuma que vaja alerta amb eixos déus barbats acabats d'arribar de l'altre extrem de la mar, perquè no són més que uns impostors i entabanadors. Intercedir davant de milers de persones condemnades a vagar per la terra pel caprici d'uns quants fanàtics.

Seria possible recórrer les pàgines del llibre del passat tractant d'esmenar totes les errades de la humanitat? En principi seria esgotador, encara que al mateix temps gratificant, poder regalar als éssers humans un futur millor. Tot i que segurament cada modificació dels actes passats donaria peu a altres actes nous, probablement noves injustícies. A la fi modificar el passat seria com arrancar-li una nota a una peça musical. Escalabraríem tota la composició.

Bé, tal vegada els homes no estiguen destinats a modificar les seues empremtes i tal vegada així fora millor. Aleshores solament demane una màquina del temps què em permeta observar el passat com un esperit intangible, què ningú pogués veure però que al mateix temps fos omniscient, poden escodrinyar totes les ments humanes per a finalment, poder desentranyar eixos misteris del passat, grans i petits què a molts ens lleven la son.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL