AUF WIEDERSEHEN ALEMANYA

Els núvols comencen a escampar i entre la foscor apareix la lluna. La primera lluna de l'estiu què arriba per recordar-me que el meu temps s'ha acabat. Però em porta un regal, fa fugir els núvols i encara que siga per acomiadar-se el sol també torna a eixir després de moltes setmanes. Trec la maleta què ha estat dormint gairebé nou mesos. Nou mesos!! 259 dies. Com condensar tant de temps en 20kg? 

Comence a doblar la roba i la col·loque tan bé com puc per tal que càpiga el major nombre possible. Per aquí els pantalons, els jerseis tan indispensables, samarretes, camises, sabates, calcetins, calçotets, per aquí i per allà com en un tetris desvirtualitzat. Encara queden els llibres i tots els regals. I mentre guarde cada objecte, em ve un record a la ment del temps viscuts, puc recordar l'estació de Düsseldorf i uns viatgers comentant la mort de Gadaffi, recorde també l'olor dels boscos, la llum tèbia de l'ocàs al mig dia, els colors i els sabors del Nadal, l'olor del bronze i del zinc, la neu sobre els carrers de Berlín, l'aventura, la gent, les veus, els gests, tot allò desconegut, milers de records que dansen a la meua ment sense ordre ni concert mentrestant de fons dues preguntes giravolten sense treva.

Dues preguntes que tot el món m'ha fet, fins i tot la caixera del supermercat. Bé ella no perquè m'odia sense saber-ne jo el motiu. Ho veia en la manera com em dedicava morgens cavernosos al mateix temps que a la resta dedicava angelicals somriures i els desitjava vesprades boniques. També ho veia en la manera com llançava els meus productes amb menyspreu, com si s'entrenés per participar a les Olimpíades i poder batre la plusmarca en llançament de disc.

Aquestes preguntes eren:
-"I ara què faràs?" La gran preocupació nacional després de l'Eurocopa, ocupava fins i tot portades al Bild i al Spiegel. Què faré és una pregunta què ara mateix no sabria respondre, mentiria si negués que m'aterra el futur o més bé em causen paüra les escasses perspectives de futur. Però de moment m'agafaré un temps de vacances què crec merèixer també i què faré més avant serà un problema a resoldre pel meu jo del futur.

-"Quin balanç fas d'aquesta experiència?", "Quines coses t'ha aportat?" Una pregunta què ara tampoc podria respondre amb la profunditat què li caldria, a priori he pogut aprendre mitjanament l'alemany, practicar l'italià i l'anglès, he viatjat molt, he experimentat el que suposa viure una temporada, una experiència erasmus què mai m'havia atrevit a fer, però sense les llums i l'oripell de la vida erasmus. Encara més he viscut en pròpia pell la immigració, quelcom que recomane a tothom per créixer a nivell personal i sobretot per a tots aquells què malden de la immigració i l'associen solament a la delinqüència deuria ser un imperatiu. A mi no em feia falta en aquest sentit, mai he combregat amb les doctrines xenòfobes ni he respectat les opinions que parlen de la immigració amb una lleugeresa ignorant i què neguen la immigració com un dels primers invents de la humanitat. Però si que m'ha servit per admirar i respectar encara més si cap tots aquells amics nascuts dellà la mar i dellà les muntanyes. També he viscut els processos d'integració cultural des de l'altra banda de l'espill comptant ara amb les dues perspectives.

A mesura que passen les setmanes i l'oblit comence a nodrir-se dels records, a mesura que comencen a esborrar-se els rostres, els sabors, els olors, els colors i vaja creixent la melangia serà el moment de fer una anàlisi més acurada en fred. De moment puc dir que em fa llàstima saber que ja no tornaré a passejar per aquests carrers del poble, a caminar a la vora del Ruhr, molta gent que ja no tornaré mai més a veure però si puc tornaré de visita, encara que l'experiència ja no serà la mateixa. Un compte bancari i una targeta de telèfon em lliguen més que siga en un 1% a aquestes terres i no descarte tornar a marxar, si fa falta al Senegal, m'ha agradat aquesta experiència a pesar de totes les coses negatives què he pogut viure. Ara sols queda esperar a que bufe bon vent per tornar a treure la barca. Ens veiem a l'altra banda de l'espill!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL