EL CASTELL D'ALTENA


L'autobús girà la primera corba que deixava enrere la ciutat d'Iserlohn i un paisatge completament diferent s'oferia davant els ulls. Petits poblets què es disposaven per la vall entre l'escàs espai que deixava el riu, el Lenne i les parets de la gola que formava en el seu recorregut. Res a veure amb les planures esguitades amb petits turons de formes sinuoses de la resta de la Renània-Westfàlia. Em sentia com si estigués en un país completament diferent i irònicament era la vegada que més a prop del campament base viatjava, a solament 30 quilòmetres de distància.


El vehicle es dirigia cap a Altena, una petita ciutat enclavada en la comarca del Sauerland, nom què podria significar bé terra àcida, bé país difícil, segurament pel seu paisatge abrupte. S'hi localitza bona part del turisme d'aventura i rural així com algunes estacions d'esquí, tot i que la muntanya més elevada (vora 800 metres) és poc més alta que el Montgó.


En arribar a l'estació, el paisatge era encara més impressionant. La petita ciutat d'Altena creixia a banda i banda del riu Lenne, què la dividia per la meitat. La ciutat medieval es situa a la rive gauche, mentre que ha continuat expandint-se per la banda dreta del riu també. Sobre la part antiga s'alça imponent i majestuós, el castell objecte de la meua visita. L'urbs conserva en general un ambient molt autèntic, de l'Alemanya profunda, amb esglésies i petits convents onsevulga i l'arquitectura tradicional. 


Altena va nàixer, segons ens conta la llegenda i m'ha permès extraure el meu alemany, al ressò de la Querella de les Investidures. Què no sabeu de què tracta? No patiu, que jo vaig rebre dos tasses l'últim any de carrera. Aquest conflicte, què té més capítols que Dinastia, va enfrontar, tractant de resumir a aquesta banda del ring Enric IV, rei de Francònia, d'Itàlia i emperador del Sacre Imperi Romano-germànic. A l'altra banda del ring, Déu representat pels Papes Gregori VII, Urbà II i Pasqual II. El casus belli: la qüestió dels nomenaments de càrrecs eclesiàstics què en els anys foscos (en els quals el Papa era poc més que el bisbe de Roma) havien acabat monopolitzant els emperadors alemanys i què l'església intentà recuperar el seu poder universal amb la Reforma Gregoriana. Però el problema no eren solament el nomenament de càrrecs, la qüestió de fons què es dirimia era quin poder havia de governar la cristiandat el Papa o el Rei dels romans? Molts nobles alemanys es mostraren fidels al Papa, sobretot aquells enemics de la Casa Hohenstaufen, a la què pertanyia Enric.


Enric IV tenia tots els triumfos, la Mort s'havia endut ja dos Papes i ell es permetia el luxe d'anar posant i deposant Papes com li venia de gust, quan arribà Pasqual II amb un pla maligne. Matilde de Canossa, comtessa de la Toscana, es prestà a seduir el fill de l'emperador i futur rei, Enric. Aquest acabà revoltant-se contra son pare i si no hi havia prou conflictes oberts ja, començà una guerra en Alemanya entre els partidaris del pare i els del fill. El pare a la fi moriria del disgust i el fill començà a regnar com a Enric V.


El conflicte encara duraria més amb noves traïcions i girs inesperats i dramàtics, però tornant a Altena el nou emperador havia de recompensar tots aquells nobles què l'havien recolzat en el conflicte. Així decidí entregar el territori del Sauerland, per aquell temps un centre important de la producció del ferro, a Adolf comte d'Altena, un senyoriu què es trobava en els Països Baixos. El comte va dividir les terres entre els seus dos fills Adolf i Eberhard. Els dos germans construïren una fortalesa sobre una muntanya anomenada Wulfseck, a la vora del Lenne. El castell el batejaren amb el nom del seu territori de procedència, Altena. La presència dels comtes en el castell, amb la seua host, atragué la presència de comerciants i així poc a poc, al voltant del castell i sobre la vessant de la muntanya, anà configurant-se un raval que donaria lloc a l'actual Altena.


Aquell raval convertit en ciutat acabaria tenint certa importància, fins que al segle XIV els comtes abandonaren el castell com a residència. Per aquell temps els comtes ja posseïen territoris arreu del Rin i van preferir residir en altres ciutats més importants com Colònia, Münster o Lieja. Altena quedà progressivament en l'oblit. Al segle XVII el territori passà a la Casa de Brandeburg-Prússia. Fidels al seu estil prussià, els nous amos convertiren el castell en una fortalesa militar. Al segle XIX el castell fou comprat per la ciutat i sense saber massa bé que fer amb ell, es convertí en ser presó, hospital, hospici i refugi d'indigents. Al segle XX s'hi situà també el primer alberg juvenil del món.


En l'actualitat, a banda de l'alberg, també hi ha un restaurant, un museu sobre la vida nobiliària a l'edat mitjana i un museu dedicat al fil-ferro i la cota de malla. S'hi poden visitar les distintes dependències del castell: la sala del tron, la capella, la cuina, la casa d'hostes, la tàvega o masmorra, el pati d'armes, el saló de festes. El castell està bastant complet, li falta la bruixa i la princesa en perill per a ser el típic castell Exin.


Això si, allò més negatiu és la dificultat per pujar al castell, no sols per la costera empinada, sinó per les minses indicacions que hi ha i què faciliten que un turista qualsevol puga acabar perdut pegant voltes durant hores en una muntanya veïna en la que a banda d'arbres i una antena de televisió no hi ha res més que veure. Això no em va passar a mi, li va passar a un amic.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL