DISFRESSES, TIRANIES I DÉUS MORTS

Qui ha decidit que vestir-se de pallasso és sinònim de divertit? A mi em fan més por que divertiment.

Aschenmittwoch, dimecres de cendra, s'ha acabat el carnestoltes. Per fi! He de reconèixer que no m'agrada aquesta festa, ni en general qualsevol en el que tothom s'haja de disfressar perquè tothom ho fa.  Tal vegada perquè crec que ja duem diverses disfresses al llarg de l'any com per a fer una festa d'això. O tal vegada siga perquè en l'escola ens obligaven sempre a disfressar-nos amb vestits confeccionats amb bosses de fem i gomets. O a més a més la meua antipatia cap a les carnestoltes vinga de les bruixes que venien cada any a l'escola, a coaccionar-nos per vestir-nos de manera pecaminosa sota greus amenaces. Jo recorde una vegada que ens obligaren a posar-nos pinces d'estendre per la roba o una altra vegada ens feren pintar-nos els llavis per tal de no pixar-nos al llit. Hi ha un refrany valencià que diu: Carnestoltes moltes voltes. Mai, jo preferisc: Carnestoltes poques voltes.

Tota aquesta diatriba carnavalesca ve perquè la Renània i la Westfàlia són dos regions on les Carnestoltes estan molt arrelades. Són especialment coneguts els Carnestoltes de Kölle / Köln (Colònia), Mainz (Magúncia) i Düsseldorf. Carnestoltes és conegut com la Cinquena estació perquè dura dalt o baix 3 mesos, des de l'11 de novembre (a les 11 hores i 11 minuts, per ser més exactes) fins el primer dia de Quaresma. Encara que la festa pròpiament dita es celebra la setmana anterior el dimecres de cendra.

Carnestoltes de Colònia

El dijous anterior al primer dijous de Quaresma és Weiberfastnacht o el Carnestoltes Femení. Eixe dia l'alcalde de la ciutat entrega a les dones les claus de la ciutat i durant un dia exerceixen el seu govern, el malson de Jaume Roig. Eixe dia les dones estenen el terror per la ciutat, però sense arribar a nivells robesperrians. Tisores en mà poden tallar-los-la als hòmens que es troben pel carrer... la corbata, vull dir. Sembla que l'acte de tallar la corbata, un símbol d'estatus, és una manera d'eliminar les desigualtats per un dia. Les saturnals romanes, que podrien ser un dels  antecedents de la festa de Carnestoltes, també eliminaven les desigualts per un dia: els esclaus eren alliberats i les dones podien governar sobre els hòmens.


Bruixes armades amb tisores i disposades a tallar tot el que penge.

L'altra festa important és el Rosenmontag o Dilluns de Roses. Aquest dia poca gent va a treballar (excepte alguns desgraciats com jo) i fan desfilades pel carrer amb carrosses que parodies situacions pol·lèmiques de la política, l'economia, la societat.


Un exemple de crítiques que es fan i que en altres països que em sé no permetrien. El text diu: Per nosaltres sempre és el Dia Mundial de la Joventut.


Una carrossa del Carnestoltes de Düsseldorf que parodia l'affair Merkozy

I per fi el dimarts es posa punt i final al Carnestoltes. El dimarts es celebra el Bacchus Begräbnis o Soterrament de Bacus. Bacus era l'antiguitat greco-romana de la festa i el vi. En realitat és una figura molt complexa, vinculada al cicle de la mort i la resurrecció i amb molts elements en comú amb certa divinitat cristiana. El cas és que hui en dia Bacus representa l'excés, l'embriaguesa, les orgies i tot això acaba quan comença la Quaresma, és per això que simbòlicament es soterra al déu. A moltes ciutats es fa una figura de cartró que representa un home, es col·loca en un taüt i es crema. Quan el foc ja s'ha consumit comença el temps de constricció i preparació per a la Pasqua. A mi aquesta festa em recorda molt al Soterrament de la Sardina que es fa el mateix dia i amb la mateixa simbologia. Són petites tradicions com aquestes les que acurten les distàncies temporals entre aquí i allà i ara i abans.


Un grup de bacants reconvertides a monges, porta el cadàver del seu mestre

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL