UN DIA COM A SPANISCHLEHRER


Com si d'un professor (Lehrer) visitant fora, he tingut l'oportunitat de donar una breu classe en un Gymnasium de Schwerte. Un gymnasium és el centre educatiu on es prepara l'alumnat per a la universitat. Dalt o baix és com un institut espanyol però ampliant el nombre d'anys, des dels 10 anys en lloc dels 12. Altres diferències que he vist i que, a més d'una professora del màster li causarien un infart, és la separació per sexes, tot i que no està institucionalitzada. L'altra característica és l'elecció, als 10 anys, de l'itinerari que es vol estudiar: ciències o humanitats. S'observa una tendència per sexes, així els xiquets s'inclinen més cap a les ciències i les xiquetes cap a les humanitats. Malauradament a eixes edats les decisions s'orienten més cap a que fan els companys, així encara que no s'obligue a la separació per sexes, els xiquets no volen estudiar en una classe majoritàriament de xiques i viceversa. No sé si existiran vies per canviar l'elecció. 

En la branca d'Humanitats es prioritza l'ensenyament de llengües, clàssiques o modernes, i és un requisit per obtindre l'Abitur, el diploma del Gymnasium tindre un cert nivell de dues llengües estrangeres (anglès i una altra generalment francès o castellà). Tot i que el mite dels alemanys amb un bon domini de l'anglès és això, un mite, jo encara no n'he conegut cap, exceptuant aquells que el necessiten per treball.



Però en acabar la Grundschule (escola primària) un estudiant no ha de triar itinerari sinó també centre, perquè a banda del Gymnasium hi ha també la Hauptschule de formació professional i la Realschule que en el seu origen pretenia formar els fills de la baixa burgesia per a dedicar-se a negocis i algunes professions liberals. Però no acabe d'entendre la diferència entre la Realschule i el Gymnasium. El que si he vist que un xiquet alemany als 10 anys ja ha de tindre clar que vol fer en la vida, estudiar, treballar, anar a la universitat... perden la infantesa i deu ser en eixe moment quan esdevenen persones gelades. 


Aleshores he tingut l'oportunitat de fer una classe de castellà, en el Primer curs (10-11 anys). Quan m'han dit que eren 30 xiquetes no he pogut evitar pensar: menut galliner. Però l'experiència ha sigut diferent. En entrar el professor els alumnes es posen en peu i li desitgen un bon dia. Després regna un silenci moderat i cadascú ja té sobre la taula els materials de treball.  Jo necessitava en les pràctiques entre 5 i 10 minuts per fer-los callar així que l'experiència ha sigut bastant grata. El nivell no era elevat, hem repassat els números de l'1 al 20 i després hem buscat en un mapa de la península on està Xàbia (en realitat he vingut aquí per atraure més turisme alemany a Xàbia, és una operació secreta del M.I). 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL