Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

HUI, SOPAR PER A UN

Imatge
Què és el més tradicional en Alemanya la nit de Cap d'Any? En primer lloc ells l'anomenen Sant Silvestre, encara que no facen cap festa en honor del sant, és simplement la coincidència del Santoral. En segon lloc, no fan cap celebració especial, es sopa a l'hora acostumada, of course, i després a esperar que siguen les 12 de la nit. Aquí no existeix la tradició de menjar raïm, de fet no hi ha cap tradició sobre la fi de l'any. L'únic que podria ser considerat com a tal és l'emissió de Dinner for one, un programa de la televisió alemanya que emeten totes les televisions alemanyes, pitjor que el discurs del rei. Dinner for one és un sketch de 20 minuts protagonitzat únicament per dos personatges, Miss Sophie i el seu majordom James. La senyora Sophie celebra el seu 90è aniversari i prepara el típic sopar. Els convidats són els seus amics Míster Pommeroy, l'almirall von Schneider, Míster Winterbottom i el senyor Toby. El problema és que aquests convidats

QUAN ELS BANDOLERS TENEN ELS ULLS BLAUS

Imatge
Abans era jo l'indígena i ells els guiris ... pense després de patir un nou intent d'estafa per part dels meus amics, els conductors d'autobús. No sé que hauré fet per agreujar-los, tal vegada la meua manera de destruir l'idioma o l'ús excessiu de peces de roba per cobrir-me del fred. Però és que l'alemany és molt difícil! Però és que fa massa fred!... res, res, tu a pagar més que els altres, guiri! El cas és que cada vegada que prenc l'autobús em sent enganyat d'alguna manera per aquests Busfahren.  La primera vegada fou en aquell ja llunyà novembre. Vaig prendre l'autobús a les 12 de la nit per tornar a casa. El trajecte era de 5 quilòmetres, però no era opcional, la trama urbana alemanya esta configurada per a qualsevol tipus de vehicles, no per a éssers humans. Les ciutats, formades per una agregació de petits nuclis urbans, estan conectades solament per carretera, res de voreres. La llum dels fanals il·lumina en un radi d'un metre i en

RECONSTRUIR EL MUR O EL MALSON DE BISMARCK

Imatge
Un dia qualsevol, mentre buscava informació sobre la ciutat de Berlín i llocs per visitar-hi, un alemany, posem que s'anomenava Klaus, em suggeria una sèrie de llocs. Convé aclarir que Klaus és un ciutadà prototipus de l'oest d'Alemanya, conegudes fa unes dècades com Alemanya de l'Oest o RFD. Com a bon alemany occidental no va poder reprimir el següent comentari: Però clar, la zona oriental de Berlín és molt més bonica, no debades, es gasten tots els nostres diners en l'est. De fet, tinc la teoria que si un alemany de l'oest no crítica l'altra banda, rebenta, implosiona per dins i s'autodestrueix, tot a l'hora. Però vaja, vaja, problemes en el paradís perfeccionista.  Quan sent comentaris com aquest (que per cert, és dels lleus) no puc evitar recordar una escena dels Simpson que transcorre en l'ONU. Degut a un conflicte diplomàtic, al representant de Rússia se li escapa el següent: la Unió Soviètica està disposada a amnistiar un subm

EL LLOC MÉS FELIÇ DE LA TERRA.

Imatge
Divendres passat vaig tindre l'oportunitat d'anar a un Weihnachtsmarkt (el que sol a ser un Mercat de Nadal), concretament al de Dortmund, el qual és un dels més grans del món (si el departament de Turisme no exagera i tots sabem que mai solen exagerar).  Dortmund és una ciutat de grandària relativa (600.000 habitants), a uns 100 kms al nord de Colònia, en la Renània, capital de l'àrea del Ruhr i seu d'un dels equips de futbol amb més seguidors d'Alemanya, el Borússia. Les estadístiques sobre aquest mercat són aclaparadores: més de 300 casetes repartides per tota la ciutat, 113 edicions i un arbre de Nadal que mesura més de 45 metres d'alçada (la veritat que és un poc grotesc).  Aquest mercat, que està obert durant tot l'Advent, és una barreja entre fira gastronòmica, fira d'atraccions, mercadillo dels dijous, fira d'artesania i fira de Nadal. Tot, sorprenentment situat sense ordre ni concert, és a dir, junt a un bar pots trobar-te uns cava

UN DIA COM A SPANISCHLEHRER

Imatge
Com si d'un professor ( Lehrer ) visitant fora, he tingut l'oportunitat de donar una breu classe en un G ymnasium de Schwerte. Un gymnasium és el centre educatiu on es prepara l'alumnat per a la universitat. Dalt o baix és com un institut espanyol però ampliant el nombre d'anys, des dels 10 anys en lloc dels 12. Altres diferències que he vist i que, a més d'una professora del màster li causarien un infart, és la separació per sexes, tot i que no està institucionalitzada. L'altra característica és l'elecció, als 10 anys, de l'itinerari que es vol estudiar: ciències o humanitats. S'observa una tendència per sexes, així els xiquets s'inclinen més cap a les ciències i les xiquetes cap a les humanitats. Malauradament a eixes edats les decisions s'orienten més cap a que fan els companys, així encara que no s'obligue a la separació per sexes, els xiquets no volen estudiar en una classe majoritàriament de xiques i viceversa. No sé si existiran v