DARRERE ELS PASSOS DE L'EMPERADOR

Hui diumenge he anat a missa, però en un temple molt especial. Els sòls de marbre eren catifes de fulles de tots els colors. Els cants i les oracions eren les branques dels arbres bressolades pel vent. El so de les campanes, el grallar dels corbs. La tèbia llum de les espelmes, la llum del sol penetrant dèbilment a través dels arbres, embolcallada per la boira.  L'olor d'encens, el vent fred i humit. El paisatge és impressionant, el típic dels contes europeus, de manera que no saps si pots trobar-te amb un llop famolenc, una casa feta de dolços o un troll sota un pont. 

En definitiva, este matí m'he escapat de la ultraorganització germànica i he sigut lliure amb la bici, per camins i  sendes, sense policies ciclistes que t'increpen. En Alemanya existeixen un gran nombre de vies ciclistes. Jo he utilitzat una anomenada la Ruta de l'Emperador (Kaiser Route) que uneix les ciutats d'Aachen (Aquisgrà, la capital de l'Imperi Carolingi) i Paderborn (lloc on l'emperador anava a gaudir dels seus banys termals)  a través de 480 km. Ja és la segona vegada que se'm creua al camí Carlemany. Aquisgrà i la Capella Palatina reclamen visita assegurada.  

Tal vegada el problema siga que en haver tantes rutes moltes s'acaben encreuant i pot succeir que comences en una i acabes en una altra, però el millor és que improvisdament, al girar una corba del bosc pots trobar-te un Biergarten amb una cervesa esperant-te.