JORNADA DE REFLEXIÓ

Ahir vaig aprofitar el dia de reflexió per meditar, no el meu vot, sinó el que m'agradaria per a Xàbia durant els pròxims 4 anys. Perquè després de viure a València m'he adonat que Xàbia és una espècie de mite, de fet ens envegen per viure en un poble com aquest, però en realitat darrere dels mites hi ha una realitat que no es correspon, en definitiva, com va dir Joan Timoneda, no és or tot lo que llu.

Però en lloc de recitar tots els defectes que té Xàbia, és més constructiu parlar d'allò que faria de Xàbia un lloc millor per viure.

En primer lloc necessitem regidors i regidores que els agrade treballar pel poble sense esperar més a canvi que la satisfacció personal i que no busquen ni un jornal fàcil, ni poder, ni influències, ni prestigi, ni satisfer el seu ego personal, ni beneficiar els seus interessos. I al mateix temps que tinguen una ideologia i uns principis però que no siguen simples sicaris d'un partit que lluiten contra altres com si es tractaren de bandes enfrontades. Han d'estar convençuts que treballen per l'interès de Xàbia, no per l'interès de les quatre empreses que venen a enriquir-se a costa d'exhaurir-nos.

En segon lloc requerim d'una economia diversificada que no ens deixe en l'estat indefens de dependre d'una sola font d'ingressos. Una economia sanejada que genere ingressos a mitjà i llarg plaç, ingressos estables i raonables que respecten la integritat del paisatge de Xàbia. Els diners ràpids hui són foc i demà són cendres, devoren el nostre territori i solament beneficien uns quants perversos que venen Xàbia per lucrar-se. Hem de fugir de solucions ràpides i grandiloqüents que prometen grans beneficis a curt termini, aquestes fórmules són enganyoses, focs fatus. La dècada dels 2000 va suposar un gran creixement econòmic per a Xàbia, tanmateix hui tenim una crisi com la resta, hem d'aprendre de les lliçons de la vida o estarem condemnats a caure repetidament en la mateixa pedra. Una economia realment pròspera és el fruit d'anys de treball constant.

I traient-ho a rotlle, conscients que la nostra economia depèn entre un 90% o 100% del turisme, hem d'elegir quin model turístic volem i enfilar-nos aquesta via. Existeixen diferents models per a distints potencials clients, però desenvolupar al mateix temps un turisme de qualitat i un turisme de sol i platja, per exemple, és contradictori i impracticable. Si volem acontentar distints tipus de turistes segurament no acontentarem a cap. Hem de desenvolupar un model turístic sostenible amb el medi ambient i amb els recursos que tenim, els quals els hem d'administrar perquè no són regenerables.

En tercer lloc hem de deixar de pensar en Xàbia com un petit poble i assumir que vivim en una població pluricultural de més de 30.000 habitants. Xàbia ja no és aquella aldea de pescadors de fa 50 o 60 anys, que renunciava a la cultura pròpia en favor de la cultura d'aquells que tenien diners. La cultura autòctona de Xàbia ha de ser la que aglutine un conglomerat de població divers, nodrint aquesta cultura d'allò que aporten la resta de pobles sense renunciar als nostres trets característics. Hem d'exigir la integració a eixa població que viu en els seus ghettos i que ens mira per sobre del muscle. Hem d'oblidar eixa maligna distinció entre "residents" i immigrants. El terme "immigrant" s'ha revestit d'un caire pejoratiu que no ens beneficia gens en absolut. No hem de claudicar front a aquells que tenen diners, perquè la nostra llengua i els nostres costums és el que ens queda i si no ho defensem nosaltres, per suposat que tampoc ho faran els altres i en un món globalitzat les senyes d'identitat són allò que permeten a les societats, saber situar-se en el temps i en l'espai. Xàbia és un poble per viure'l i gaudir, no és una residència.

En quart lloc cal administrar de manera eficaç, els diners públics. Hem viscut en anys de bonança econòmica que han comportat una mentalitat del malbaratament. Per exemple, cada vegada hi ha més treballadors de l'Ajuntament, molts d'ells han aconseguit la seua plaça i exerceixen amb eficàcia, però també hi ha molts que han estat col·locats pel polític de torn, es dediquen a passar les hores sense fer res, fora de les hores de treball tenen un segon treball que no declaren i a més es queixen d'aquells que venen a "furtar-los el treball". Aquest tipus de funcionari és nociu, solament serveix per engreixar la xarxa clientelar i de vots captius d'aquest o aquell regidor, com si visquérem de nou en l'època del caciquisme. D'altra banda, no pot ser que un dels pressupostos que s'incrementa any rere any, siga el de festes. Les festes per a molts són quelcom de sagrat però hem de ser conscients que no podem gastar tants diners en les festes. Primer perquè no hi tenim tants diners i segon perquè no calen tants diners per divertir-se. La mateixa festa és pot fer sense haver de sentenciar així el nostre futur. 

Tenim un gran potencial i anualment s'han recaptat gran quantitat d'impostos, suficients com per poder tindre tots eixos equipaments que la Generalitat no ens ha de donar mai. Ja podríem tindre la piscina municipal, més instal·lacions esportives, una estació d'autobusos, un auditori, un patrimoni protegit i tot amb l'orgull de poder dir que ens ho hem pagat nosaltres sols.

Semblen desitjos de coses impossibles però sempre podem somniar, és una de les poques coses que encara poden fer-se gratuïtament.