FENT PAÍS: SANT JERONI DE COTALBA

Hui he visitat junt amb uns amics el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, que es troba en terme d'Alfauir, a la comarca de la Safor. Aquest edifici està molt lligat en la seua fundació a la història de Xàbia, ja que al segle XIV s'instal·laren uns frares ermitans pels voltants del Cap de Sant Antoni, ocuparen unes coves que anomenem hui Coves Santes. Amb el pas del temps aquests ermitans decidiren fundar un orde monàstic seguint la regla dels jeronims però aquest monestir no va gaudir de molta sort perquè al poc de temps de ser fundat els pirates l'arrasaren i segrestant els monjos, se'ls endugueren al nord d'Àfrica. El rei Pere, el Cerimoniós aconseguí alliberar-los però els monjos que quedaren (un fins i tot penjà els hàbits) es negaren a tornar a Xàbia i demanaren al duc de Dénia (senyor de Xàbia en aquell temps) que els donarà altres terres, suficientment apartades de la mar. Alfons, el Vell, nét de Jaume, el Just i rebesnét de Jaume I, era el duc de Dénia i senyor de Gandia, aleshores els donà unes terres que es trobaven prop de Gandia i en el camí reial de Xàtiva. 

El lloc escollit, sobre un turó que dominava la vall, junt al riu Vernissa, ja estava ocupat per una alqueria musulmana anomenada Cotalba (aquest nom significa pujol blanc, per la pedra blanca tan característica d'aquelles terres). Pel que sembla els habitants de l'alqueria se n'anaren de bon grat (és a dir, que foren expulsats) i en el seu llogaret s'instal·laren els monjos. A pesar de la pobresa que practicaven els jerònims, Alfons el vell dotà el monestir de nombroses terres i rendes, permetent als seus habitants acumular grans riqueses. Al segle XV comença la construcció de l'edifici actual, sota la direcció de Pere March, pare d'Ausiàs March. La família March estigué molt vinculada al monestir, allà hi foren soterrades les dues esposes del poeta (la primera d'elles, Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell) i cinc fills bords. El monestir es fortificà com una fortalesa, fet pel qual el campanar des de fora sembla més una torre emmerlada, tal seria el trauma que arrossegaven els monjos després de la seua excursió al nord d'Àfrica. 

Dècades més tard, Ferran el Catòlic, a qui tan agradava vendre el patrimoni reial, va donar el ducat de Gandia als Borja, els quals des d'aleshores esdevingueren els grans valedors del monestir. Fou Maria Enríquez, vídua de Pere Lluís Borja i de Joan Borja, qui més va afavorir al monestir. Tal vegada per això no és gens estrany trobar-se el seu fantasma passejant pel claustre i recordant amablement als visitants, que no està permès fer fotos ni gravar vídeos a l'interior del monestir. 

Al segle XIX el monestir fou desamortitzat i comprat per la família Trénor, membres de la gentry irlandesa i establerts a València des de finals del segle XVIII. En l'actualitat la família està "encantada" d'obrir les portes del monestir i d'organitzar visites, i no perquè estiguen obligats per l'administració com a propietaris d'un BIC.

La visita inclou entrar a l'església del monestir, la cuina-refectori, la sala capitular (convertida en capella de la mare de Déu de la salut i en centre d'operacions de la soflama provida), les quadres, el claustre i el jardí romàntic del segle XIX. Del que més destacaria és el claustre, fet amb voltes de creueria però els nervis estan fets amb calç i argila, semblant a les arcades de la mesquita de Còrdova, ja que el monestir fou construït pels musulmans que depenien del duc de Gandia en pagament de les sofres (treballs que havien de fer els musulmans als amos cristians).