PLOU

Del cel violat cau una pluja persistent que ho mulla tot, banya la calçada, amera les voreres, rega els arbres i xopa els vianants que corrent sota els seus paraigües busquen millors amagatalls. L'aigua forma sobre el sòl bassals lluents per l'acció dels llums, bassals daurats que com un mirall reflecteixen la realitat, una realitat ara il·lusòria, ara imaginària. Capten i retornen la imatge d'una ciutat que, malgrat la pluja no deté el ritme ni para a reposar, perseguida per un rellotge implacable del qual tots els seus habitants tracten de fugir, fins i tot amb més prestesa que quan fugen de la pluja. Demà, quan surta el sol, l'aigua retornara al cel i s'endurà amb ella totes les tristeses i totes les penes i altra vegada quedarà  el carrer net per ser embrutat de bell nou, amb totes les misèries humanes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL